El lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, demanà respecte per la voluntat de Treviño, perquè «més enllà del que pensem el lehendakari o el president de Castella i Lleó, Treviño serà sempre el que vulguin ser els seus habitants, perquè és una qüestió, no de reivindicació política, sinó una qüestió absolutament democràtica», manifestà. El lehendakari en funcions assistí ahir a l'Araba Euskaraz 2001, la festa anual de les ikastoles alabeses, que per primera vegada en la seva història se celebrà al comtat de Treviño, a Burgos, i a la qual assistiren representants polítics del PNB, EA i EH, a més de diversos consellers del Govern basc.
Just inaugurat el recinte festiu, el cap de l'Executiu basc volgué eludir la polèmica i el malestar que la seva presència a la Puebla d'Arganzón ha suscitat entre les autoritats de Castella i Lleó, que han arribat a qualificar-la de «provocació». «No he vingut aquí a fer cap tipus de reivindicació en termes polítics, he vingut fonamentalment a donar el meu suport a l'euskera», assegurà Ibarretxe, que recordà que l'euskera que «s'ha parlat en aquesta zona, és patrimoni de la humanitat». Així mateix, agraí l'esforç que, els darrers anys, han dut a terme els ciutadans de Treviño per «revitalitzar» l'euskera.
També considerà que hauria estat «bo» que a l'acte festiu, hi haguessin acudit no només les institucions basques sinó també les de Castella i Lleó.Per la seva banda, el secretari general d'EA, Gorka Knorr, que també participà en els actes, fou més contundent en demanar respecte per a la voluntat de Treviño. «S'haurà de reclamar al PP que respecti la voluntat popular dels habitants del Comtat de Treviño i que d'una vegada es respecti aquesta paraula i que aquest territori sigui també un territori de la Unió Europea», perquè «aquesta és una situació tercermundista predemocràtica, en la qual, evidentment, el PP una vegada més no respecta la democràcia», denuncià.
Mentrestant, el portaveu del PNB, Joseba Egibar, llevà transcendència a la polèmica generada per la celebració de l'Araba Euskaraz a Treviño i opinà que «els trevinyesos decidiran el seu futur, si és que els permeten ser el que volen ser». «Qui ha volgut venir ha vingut i qui ha entès que no havia de participar en aquesta festa, doncs ja no ha vingut, per la qual cosa, en absoluta llibertat, el dia de l'euskera mereix un festa i aquí, a Treviño, intentarem donar el màxim de suport perquè l'euskera pugui llaurar en aquesta terra», subratllà.
