Un any després que ETA anunciàs el final de la treva, declarada el setembre de 1998, l'organització terrorista ha comès 21 assassinats, cosa que a més ha provocat una crisi política al País Basc, on el Govern de Juan José Ibarretxe es manté en minorìa parlamentària després de la ruptura del pacte de legislatura amb EH.

En el comunicat que va fer públic el 28 de novembre de 1999, en el qual culpà PNB i EA d'incomplir els pactes subscrits amb la banda, l'organització terrorista anuncià la tornada a les accions violentes a partir del 3 de desembre.

El 21 de gener d'aquest any ETA assassinà a Madrid el tinent coronel Pedro Antonio Blanco, el seu primer atemptat.
Aquest primer assassinat provocà la suspensió de l'acord de legislatura entre PNB, EA i EH, encara que el pacte parlamentari entre les forces nacionalistes no es va rompre definitivament fins un mes més tard, després de l'assassinat del secretari general del PSE-EE a Àlaba, Fernando Buesa, i del seu escorta, l'ertzaina Jorge Díez Elorza. Pel PP i el Govern, la ruptura d'aquests pactes no fou suficient per reprendre el diàleg amb el PNB, al qual reiteradament ha exigit des de llavors l'abandó del Pacte de Lizarra i la convocatòria d'eleccions anticipades.

El desencontre dels governs de Madrid i de Vitòria es va escenificar al palau de la Moncloa en el mes de juny, en una reunió entre José María Aznar i Juan José Ibarretxe, en la qual l'Executiu no va observar «una voluntat inequívoca» del lehendakari per tal de liderar un canvi de rumb en la política d'Euskadi.

Enmig d'aquest enfrontament, i coincidint amb el parèntesi estiuenc, ETA va intensificar la seva ofensiva amb atemptats en diferents llocs de l'Estat.