Els presumptes etarres morts en la nit de dilluns varen ser quatre, i no tres com se suposà en un primer moment. Tots ells eren homes, tot i que els indicis feren pensar que hi havia una dona entre els presumptes terrorista. Dos d'ells han pogut ser identificats: Patxi Rementeria i Antxon Sasiain, mentre que per saber la identitat dels altres dos ocupants del vehicle s'haurà de recórrer a les empremtes dactilars i les peces dentals.

L'explosió d'un Renault Clio robat, amb matrícules de Bilbao duplicades, es produí entorn a les 22.50 hores del vespre de dilluns, en l'avinguda de Miraflores del barri bilbaí de Bolueta, un lloc on es troben les seus dels periòdics Deia, El Mundo i El Correo, i molt a prop d'una benzineria.

El vehicle quedà partit en dues meitats, que quedaren, per la violència de l'explosió, separades per 50 metres. L'explosió provocà danys en altres set vehicles i la ruptura d'alguns vidres en els immobles propers. Després del vehicle circulava una furgoneta ocupada per tres joves, que resultaren il·lesos, ja que el cotxe que contenia els explosius actuà com a carcassa.

Encara que les primeres informacions apuntaren que les víctimes mortals de l'explosió varen ser tres, després de l'anàlisi de les restes humanes localitzades en el lloc de la mateixa, la investigació ha determinat que es tracta de quatre presumptes etarres, tots ells homes. La troballa de quatre armes corrobora aquesta hipòtesi.

Fins el moment, i gràcies a la documentació localitzada en el lloc de l'explosió s'ha pogut confirmar la identitat de dos dels quatre morts, Patxi Rementeria i Antxon Sasiain Rodríguez. Rementeria era el cap del desarticulat comando Biscaia, mentre que Sasiain era un membre alliberat, sobre ell pesava una ordre de detenció per l'atemptat contra la base militar d'Araca.

Davant la mort dels quatre membres d'ETA, que qualificà de «companys, patriotes independentistes bascs que han lluitat pel seu país», el dirigent abertzale afirmà que la mort s'ha de circumscriure en el futur a «un factor biològic i no polític».

Després d'expressar la seva solidaritat «humana i política» amb els familiars i amics dels morts, Otegi envestí contra els governs espanyol i francès, als quals acusà d'apostar «per la guerra i per la imposició».