La Declaració a favor de les Humanitats firmada dilluns per 800 parlamentaris del PP en el Monestir de San Millán de la Cogolla no comptà, precisament, amb el beneplàcit dels partits nacionalistes. Pel portaveu del PNB en el Congrés, Iñaki Anasagasti, el text del PP va «en contra de les llengües cooficials de Catalunya, Euskadi i Galícia». Anasagasti assegurà que el català, l'euskera i el gallec es troben en una situació «agònica», i assenyalà que si 800 càrrecs públics del PP es reuneixen, «és en contra d'alguna cosa, no a favor, perquè el castellà gaudeix d'una esplèndida salut, ja que serà segona llengua al Brasil, als Estats Units, avançà, i a Europa es discuteix el seu estudi».

Pel portaveu penebista, l'acte del PP a San Millán de la Cogolla és una «desautorizació» a la ministra d'Educació, Pilar del Castillo, que anuncià encontres amb els consellers de les autonomies per abordar aquesta matèria, i un element d'«enfrontament» respecte de les llengües cooficials. «És un plantejament a la defensiva i contra la perifèria, que fa un flac servei al castellà fent actes d'aquest tipus que ens recorda l'època del règim anterior, en la qual s'havien de fer actes públics d'aquest tipus per enfonsar llengües que tenen tot el dret a viure», emfatitzà.

El PSOE se sumà a les crítiques i considerà «innecessària» i «redundant» la Declaració del PP, en reconèixer les mateixes qüestions que plantejà al Dictamen d'Humanitats i que s'estan debatent des de fa dos anys.

El Sindicat d'Estudiants (SE) qualificà el manifiest del PP com un «torn al ranci nacionalisme espanyol». Criticà, a més, que els populars pretenguin reformar el currículum cap a continguts ideològics «reaccionaris», basant-se en el dictamen de la Comissió d'Humanitats de 1998.

Duran demana ensenyament del català a «tot l'Estat espanyol»

El conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, assenyalà ahir que si el PP vol situar en el mateix pla el castellà i la resta de llengües, «tal com afirma la declaració de San Millán de la Cogolla», faria falta que als centres de «ensenyament mitjà i universitari de tot l'Estat espanyol» es promogués el «coneixement» del català.

Duran instà el PP al fet que «ampliï» el coneixement de les llengües com el català, que són oficials en una part de l'Estat, al conjunt del territori com a «millor garantia de pluralitat» i de coneixement del «patrimoni comú», afegí.

El líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) afirmà que «si a Espanya hi ha diverses llengües oficials», el Govern ha de promoure «el coneixement i reconeixement» de totes amb «naturalitat» per tal que no siguin vistes com a elements «distorsionadors i disgregadors». El president del comitè de govern d'UDC es referí també a la sentència del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona, sobre el reglament d'usos lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili, que «posa de manifest que la llei de Normalització Lingüística de Catalunya protegeix el castellà».

Duran assegurà que si a Catalunya es protegeix el castellà, «com ho demostra aquesta sentència», és «lògic» que el català sigui «protegit no només a Catalunya sinó a la resta de l'Estat», afegí.

El líder d'UDC afirmà que no hi ha una sola història d'Espanya «sinó diverses».