La Comissió Europea, presidida per Romano Prodi, decidí ahir denunciar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE per l'ús que fa el Govern de la golden share en les empreses privatitzades, que l'Executiu comunitari considera que estableix «restriccions injustificades a la lliure circulació de capitals».

Els comissaris varen donar el vistiplau al responsable de Mercat Interior, Frits Bolkestein, i va decidir en la seva reunió denunciar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE. La vicepresidenta de l'Executiu comunitari i responsable de Transports i Energia, Loyola de Palacio, va intentar que no es prengués aquesta decisió, però només va aconseguir que la Comissió obrís un debat de fons el setembre sobre les raons per les quals s'expedienta els estats membres en els casos d'utilització de la golden share (acció d'or) en les empreses privatitzades.

L'Executiu comunitari considera que la legislació espanyola marca restriccions a la lliure circulació de capitals i al dret d'establiment en contra de la qual cosa es pronuncia el Tractat de la Unió.

En concret, es basa en la llei espanyola que exigeix autorització prèvia per a l'adquisició per part de qualsevol inversor de més del 10 per cent d'empreses en les quals l'Estat tengui més del 25 per cent, que proporcionin serveis essencials o que estiguin subjectes a un règim específic de control. Espanya ha utilitzat l'autorització prèvia amb Repsol, Telefònica, Argentària, Tabacalera i Endesa, i la Comissió considera que les explicacions que ha donat el Govern al requeriment realitzat inicialment i al posterior dictamen motivat no han estat satisfactòries, per la qual cosa correspon al Tribunal resoldre si la legislació espanyola sobre golden share és compatible amb el Tractat. L'Executiu de la UE també ha iniciat procediments per aquesta raó contra altres estats europeus que han fet servir aquesta «acció d'or», com són França, Portugal, Itàlia, Bèlgica i el Regne Unit.

El ministre d'Economia, Rodrigo Rato, anuncià que el Govern «exercirà totes les accions legals en defensa dels seus interessos» per respondre a la denúncia. «La demanda presentada per la Comissió Europea és una reacció que no s'ajusta al Dret comunitari», assegurà Rato».