La majoria dels forenses que comparegueren ahir a la prova pericial del judici del «cas Lasa-Zabala» posaren en dubte que els dos presumptes etarres fossin torturats abans de ser assassinats de tres trets en el cap. L'opinió d'aquests metges i científics contradiu la tesi que manté el fiscal que els presumptes etarres Jose Antonio Lasa i José Ignacio Zabala sofriren «suplicis» durant els suposats interrogatoris a què foren sotmesos pels guàrdies civils.

Encara que quasi tots els forenses coincidiren que les morts es produïren pels trets, un d'ells, Antonio Bru Brotons, el primer que va fer l'autòpsia als cadàvers, expressà la seva creença que Lasa i Zabala moriren de forts colps en el cap, mentre que una altra perit assegurà que no es podia assegurar la causa de la mort.

La quaranta-tresena sessió del judici del «cas Lasa-Zabala», en què començà la prova pericial, resultà clarament a favor dels set acusats ja que la majoria dels 16 perits que comparegueren oferiren perícies que beneficien els imputats, per la qual cosa els seus defenses ni tan sols feren preguntes.

Els forenses Antonio Bru Brotons i Miguel Angel Devesa Sala, qui en 1985 practicaren a Alacant la primera autòpsia als cadàvers, deu anys abans de la seva identificació, explicaren que en la fosa de Busot on es trobarene els cossos hi havia prop de 100 quilos de calç viva utilitzats per «desvirtuar» les identitats dels morts.

Segons Bru, el primer cadàver (Lasa) morí d'un «traumatisme cranioencefàlic ocasionat per un objecte contundent», mentre que el segon (Zabala) també morí a causa d'un traumatisme idèntic, i a continuació rebé un tret a la nuca, a manera d'«un tret de gràcia». A més, d'acord amb els dos forenses, ambdós cadàvers «estaven emmordassats» i tenien els «ulls embenats» i a més sofriren l'«arrabassada de les ungles» possiblement per l'existència de tortures.