L'Aberri Eguna acabà després d'una setmana de manifests per part dels partits nacionalistes vacs en els quals es criticava l'«immobilisme governamental» i s'emplaçava el poble vasc a «prendre la paraula» per rebre el «millor futur per a Euskal Herria». Amb motiu de la celebració del Dia de la Pàtria Basca, tant PP com PSOE afirmaren que ha quedat demostrat que «no és una festa de tots els bascs» i que tant PNB com HB «muntaren un Aberri Eguna de divisió» i de «mentides». Per la seva part, HB el qualificà d'«històric» i de «gran pas» i denuncià la postura de PP i PSOE per estar «aïllats» i «sense alternatives».

El president del PP basc, Carlos Iturgaiz, afirmà que els discursos dels dirigents nacionalistes a la celebració de l'Aberri Eguna confirmen que aquesta festa significa «imposició i encalç als no nacionalistes». En aquest sentit, demanà a PNB i EH que «posin els peus a la terra i deixin de fer elucubracions mentals», ja que, igual que Sabino Arana, «ni Arzalluz, ni Egibar, ni Otegi veuran la independència del País basc». Iturgaiz es referí als missatges que els líders nacionalistes llançaren durant la celebració de l'Aberri Eguna i assenyalà que es va demostrar que «no és una festa de tots els bascs, es només la festa dels nacionalistes». En la seva opinió, després d'escoltar els discursos, va quedar clar que el Dia de la Pàtria Basca significa «imposició i encalç als no nacionalistes» i assenyalà, així mateix, que l'únic objectiu dels nacionalistes és que «passem tots pel cèrcol d'Estella», que al seu judici suposa «frenetisme, divisió, crispació i intentar crear una separació entre els bascs».