Les Illes Balears no mereixeren cap menció en el triomfal informe de gestió amb què Francisco Àlvarez Cascos abandonà la Secretaria General del Partit Popular, ni tan sols per fer al·lusió a les escasses ombres que Cascos havia detectat durant el seu mandat. Ocasions per fer menció a les Illes no n'hi mancaren: els canvis en la presidència de les comunitats autònomes; els relleus en les presidències regionals del partit; l'espectacular creixement del turisme durant aquesta legislatura; el fet que la CAIB fos l'única comunitat on els conservadors perderen vots en les eleccions generals de 1995; les trasnferències de competències; etc., etc., etc. Ni tans sols sortí a relluir el famosíssim règim econòmic. Ni les DOT ens han convertit en comunitat capdavantera en proteccionisme. Res. No existim ni per a bé ni per a mal. Àlvarez Cascos en devia tenir poques ganes perquè en pocs anys havíem passat de ser un model per exportar a la resta d'Espanya i ens havíem transformat en el fosc túnel que Aznar havia de travessar o dinamitar per arribar al palau de La Moncloa.
Els delegats illencs, ubicats quasi al galliner de la sala on es desenvolupà el XIII Congrés, semblaven no immutar-se per aquesta ignorància. Per ventura, l'agraïen. Tenien el cap en una altra banda. A Menorca, on la crisi latent havia esclatat tot just ahir quan la junta local de Maó proposà com a cap de llista insular Antoni Juaneda, convertit ara ja en l'hereu explícit de Cristòfol Triay, l'actual president del Consell de Menorca.
