El portaveu de CiU al Congrés i candidat a la batlia de Barcelona, Joaquim Molins, es manifestà contrari a «radicalitzar» el discurs de Convergència Democràtica de Catalunya i de Convergència i Unió, perquè «el catalanisme i el nacionalisme hegemònic a Catalunya mai no ha volgut la independència, mai no ha estat independentista, a diferència d'altres nacionalismes que hi ha hagut a Europa».

Molins assenyalà que «ni la Lliga de Cambó va ser independentista, ni Esquerra Republicana durant la República, ni ho és ara Convergència i Unió. CiU no persegueix la independència de Catalunya, sinó que defensa la seva pròpia identitat mentre cerca reformar l'Estat, fent compatible el nacionalisme dins de l'Estat, i fins i tot sense reformar la Constitució, sinó fent només una relectura d'aquesta».

El nacionalisme català «té un signe de distinció, que no vol la independència», a diferència del nacionalisme finlandès, o jueu o d'un altre tipus.

Per la seva banda, el secretari general de CDC, Pere Esteve, anuncià que el principal tema de debat en les pròximes eleccions catalanes serà el de la relació Catalunya-Estat i, en conseqüència, el «reconeixement d'un model d'Estat determinat».

Pere Esteve explicà que aquesta és una de les raons que ell sempre havia mantingut a l'hora de defensar que no hi hagués un avançament electoral, ja que, davant el succeït en les eleccions catalanes de 1995, l'ambient polític és completament diferent al de llavors. Així recordà que quan Pujol plantejà en el seu dia el possible avanç de les eleccions en sis mesos, ho va fer des de l'òptica que les eleccions catalanes del 95 van estar «molt influïdes» per l´ambient de la política espanyola en aquell moment.