• Crònica negra
Tres fugats a Alcalá Meco Tres presos suposadament no perillosos es donaren dissabte capvespre a la fuga de la presó madrilenya d'Alcalá Meco, a Madrid, aprofitant la inoperància dels sistemes de seguretat i la passivitat dels vigilants. Raúl García Santiago, Sebastián Utrera Fernández i José María Muñoz Jiménez, d'entre 18 i 21 anys, sortiren del seu mòdul emparats per la boira. Botaren una primera tanca metàl·lica amb punxes gràcies a la roba d'hivern. En aquells moments sonà l'alarma, però el guàrdia civil encarregat la desconnectà sense fer cap comprovació. Sembla que aquell dia les alarmes havien sonat fins a 90 vegades per errades tècniques. Els presos superaren dues tanques més, i altres tantes sonaren les alarmes sense que ningú no en fes cas. Després, els penats es dirigiren cap a l'aparcament, on robaren el cotxe d'un guàrdia civil fent un «pont» en el contacte. Tot i ser sorpresos en aquest moment, els joves partiren amb el vehicle. A l'entrada de la presó reberen l'alto d'un guàrdia civil i dos funcionaris. Tot i que es va fer un tret a l'aire, els joves fugiren sense complicacions fins al poblat marginal de La Rosilla, on abandonaren el cotxe. Les forces de l'ordre encara els cercaven ahir vespre. El director de la presó, Jesús Calvo, ha posat el càrrec a disposició del ministre Mayor Oreja, que explicà que «aquest cas és l'excepció a la regla del bon funcionament». El president nacional de l'Agrupació del Cos d'Ajudants d'Institucions Penitenciàries, José Ramón López, atribuí la fuga als «sistemes obsolets de seguretat» d'Alcalá-Meco, inaugurada la dècada passada. Sia com sia, dos guàrdies civils "el cap de la guàrdia i el responsable de l'alarma" i quatre funcionaris han estat suspesos de les funcions mentre es fa una investigació.AGÈNCIES.
• Laboral
EU, per les 35 hores Esquerra Unida, CGT, USO, els crítics de CCOO i altres sindicats minoritaris realitzaren ahir fins a 41 manifestacions o concentracions per tot l'Estat espanyol en demanda de la reducció per llei de la jornada laboral a 35 hores setmanals, amb la qual cosa comença oficialment una recollida de firmes per plantejar una iniciativa en el Parlament. La convocatòria de mobilitzacions no compta amb el suport dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO, el que provocà les crítiques del secretari general de CCOO, Antonio Guitiérrez, que qualificà la mobilització de «mal succedani» i d'estar convocada «en clau de rivalitat i confrontació amb els sindicats». DdB.
• Política
El PNB, contra els pressuposts El senador del Grup Nacionalista basc Jon Gangoiti indicà ahir en la Càmbra Alta que el PNB votarà avui en contra dels Pressuposts Generals de l'Estat per al 1999 a causa de l'«incompliment» per part del Govern dels compromisos polítics respecte del desenvolupament de l'Estatut Basc. «El Govern centrel només ha duit a terme en aquesta legislatura cinc transferències, quan encara en falten 37. Necessitaríem 19 anys per desenvolupar totalment l'Estatut basc». Tot i això, «no cercam encalçar ni derribar el Govern central, com ho demostra el suport que donarà el PNB a la Llei d'Acompanyament dels Pressuposts». EFE.
• Tribunals
S'entreguen 5.000 firmes per a l'indult L'exbatle socialista de Ciudad Rodrigo Miguel Cid Cebrián, que encapçala el grup de regidors del PSOE que impulsaren la petició d'indult per a l'exministre d'Interior José Barrionuevo i l'exsecretari d'Estat de Seguretat Rafael Vera, condemnats pel segrest de Segundo Marey, presentà ahir 5.000 firmes de suport a la concessió d'aquesta mesura de gràcia en el registre del Ministeri de Justícia, juntament a un escrit en el qual destaquen que cap dels dos exalts càrrecs d'Interior no realitzaren mai «la menor manifestació en el sentit que s'hagués de correspondre a la violència terrorista amb els seus mateixos mitjans». Cid Cebrián destacà que la majoria de les firmes s'han obtingut en les concentracions que se celebren els dissabtes davant la porta de la presó de Guadalajara, on Barrionuevo i Vera compleixen des del passat 10 de setembre la condemna de deu anys de presó que els imposà el Suprem pel segrest de Marey. EPR.
