Els nacionalistes de PNB, CiU i BNG presentaren ahir el Document de Santiago, que posa fi al cicle de trobades iniciat el passat mes de juliol a Barcelona i que continuà el setembre a Vitòria. Aquest text suposa una relaxació a la línia oberta amb la polèmica Declaració de Barcelona i demana una «relectura» de la Constitució «més respectuosa» amb les competències pròpies de les comunitats autònomes i amb la realitat plurinacional de l'Estat. Respecte a això, el president del PNB, Xabier Arzalluz, manifestà que les reformes de la Carta Magna s'han de fer a temps, perquè si no, com succeeix amb les represes «o vessa el pantà o rebenta». En el seu document de treball, les tres forces nacionalistes exposen, després de tres dies de reunió, la necessitat de «canviar» els criteris interpretatius «uniformistes» utilitzats pel Tribunal Constitucional, perquè sigui reconeguda la sobirania de les comunitats autònomes dins l'Estat.

En aquest sentit, Arzalluz recalcà que la reforma constitucional serà «paulatina», dins un procés en el qual s'ha d'impulsat una renovació del Tribunal Constitucional. Explicà que no volen «subvertir cap òrgan establert», i afegí que prova d'això és que han contribuït a una «estabilitat governamental», tant en l'anterior Govern de Felipe González com en el de José María Aznar. Aquesta trobada ha estat marcada per una major relaxació respecte de les reunions de Vitòria i de Barcelona, en el text del qual es proposava la creació d'un estat confederal. No obstant això, el portaveu nacional del BNG, Xosé Manuel Beiras, va voler matisar ahir la suposada moderació que alguns veuen a la trobada de la capital corunyesa i indicà que altres forces polítiques de l'Estat realitzaren una interpretació «no del tot encertada» de la Declaració de Barcelona, en la qual «en cap moment» proposaren un estat confederal ni tampoc no varen dir que volien «carregarse» la Constitució.

Xosé Manuel Beiras demanà a les «forces contràries», en referència al PP i al PSOE, que aclareixin quina és la seva posició repecte al document de treball de Santiago, que no és un «pamflet polític», sinó un document «seriós i analític» que augura l'entrada en una «nova cultura política».

Un altre aspecte que contempla l'acord és la «formalització d'una cooperació permanent i una relació dialèctica amb la ciutadania i amb tots els partits i organitzacions polítiques de l'Estat que vulguin col·laborar».

Així mateix, amb el Document de Santiago les tres formacions confirmen la seva intenció d'avançar cap a una alternativa programàtica conjunta per les eleccions europees.

«Voluntat constructiva»

El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, recordà ahir al ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, que les cimeres nacionalistes com la que s'ha fet a Santiago «tenen voluntat constructiva» i només pretenen «contribuir a un major reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat».

Duran i Lleida responia així als comentaris de Rajoy sobre la «visió reduccionista de la societat» dels partits nacionalistes reunits a Santiago de Compostel·la. El líder d'UDC ha reiterat que els nacionalistes reclamen un marc concret d'autogovern a partir d'una lectura diferent de la Constitució sempre amb la voluntat de fer aportacions «positives» i amb la intenció de «fer reflexionar els partits estatals».