La «guerra dialèctica» sorgida entre el president del Govern, José María Aznar, i el president del PNB, Xabier Arzalluz, arran de la necessitat o no de modificar la Constitució espanyola per aconseguir la pau va ser resolta ahir en el Comitè Executiu Estatal del PP, on no es va fer «referència expressa» a aquesta qüestió, però sí es reiterà la petició als penebistes que expliquin les suposades converses amb ETA per acordar la treva. Aznar insistí una vegada més davant els seus companys de partit en la importància de mantenir l'actual marc constitucional, tot i les contínues peticions que es revisi la Carta Magna.

En la roda de premsa posterior a aquesta reunió, el coordinador general del partit, Àngel Acebes va dir que en aquesta no es va fer «referència expressament a les paraules d'Arzalluz», ja que el PP no «entrarà en la resposta a la resposta».

I és que Arzalluz afirmà diumenge, en la celebració del Dia del Partit, que Euskal Herria «no cap en la Constitució», després que el president de l'Executiu hagués assegurat un dia abans que la pau té cabuda en el text constitucional i havia exigit als nacionalistes lleialtat a la Carta Magna, així com ho demanen els socialistes.

Pacificació

Acebes reiterà que la pacificació passa per «la seguretat, la calma, la fermesa i la convicció en l'estat de Dret, la Constitució, els estatuts, la garantia del dret dels bascs, la seva convivència i, sens dubte, la de tots els espanyols».

Així mateix, demanà al PNB «explicacions clares de quines són les converses que ha mantingut amb ETA», després de les darreres informacions aparegudes a la premsa que apunten que el PNB i EA es reuniren en secret amb la banda terrorista per acordar la treva.

De la seva banda, el secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, demanà a Aznar que exigeixi avui lleialtat constitucional al líder del PNB, Xabier Arzalluz, quan s'entrevisti amb ell en el palau de la Moncloa i li advertí que si no ho fa els socialistes li llevaran la confiança. A més, anuncià que la direcció del partit decidí iniciar una ronda de converses amb totes les forces de l'arc parlamentari per intercanviar impressions sobre la situació creada després de la treva d'ETA.

Almunia tornà a reiterar que la confiança del seu partit en el Govern «és molt limitada» i advertí que, encara que en aquest cas faran tot el possible per mantenir-la «quedarà encara més danyada» si avui intueixen que Aznar no ha expressat clarament a Arzalluz la posició que el Govern comparteix amb el PSOE i que ambdós posaren de manifest en el Congrés la setmana passada.

«Si el senyor Arzalluz surt feliç de la Moncloa, jo seré extraordinàriament desconfiat del que s'hagi parlat durant la reunió, perquè no em puc imaginar sota quin tipus d'arguments o concessions Arzalluz pot sortir content», explicà.

I és que els socialistes volen que el president del Govern es «faci respectar» davant el seu soci parlamentari, que «li ha perdut el respecte» amb la Declaració de Lizarra, per això han instat a Aznar que exigeixi al líder penebista lleialtat a la Constitució i a les institucions democràtiques, «encara que necessiti el seu vot per aprovar els pressuposts».

«No podem mantenir la confiança en un Govern que no en sigui mereixedor, i ho serà si sap defensar els interessos dels ciutadans, que volen viure en llibertat i democràcia», assenyalà.

Garaikoetxea ressalta les coincidències amb el president espanyol per humanitzar el conflicte

El president d'Eusko Alkartasuna (EA), Carlos Garaikoetxea, ressaltà ahir les coincidències amb el president del Govern, José María Aznar, després de la treva d'ETA en allò que ell anomenà «humanitzar el conflicte» del País Basc i demanà la revisió de la política penitenciària.

Per al candidat a lehendakari per EA, qualsevol sortida al conflicte «s'ha de regir pel principi del compromís i del respecte a la voluntat del poble basc, expressada d'una manera lliure i democràtica». «Aquest principi haurà de regir qualsevol sortida al conflicte», subratllà.

Entre els gestos positius per aconseguir la pau, Carlos Garaikoetxea cità «la reparació moral i material de tots els que han sofert, les víctimes de la violència, les famílies que han de desplaçar-se més de dos mil quilòmetres per veure durant deu minuts un familiar i molta de gent que ha patit en major o menor grau la injustícia pel conflicte».