La proposta del lehendakari José Antonio Ardanza de posposar fins a l'any 2000 una negociació política sobre la situació en el País Basc va rebre la felicitació socialista. El seu secretari general, Joaquín Almunia, suggerí a l'Executiu que prengui «ràpidament la paraula» al mandatari basc perquè tots els demòcrates donin suport a la seva idea. Però des del Govern, el ministre d'Interior, Jaime Mayor Oreja, replicà a Ardanza que la «gran opció» serà en els comicis bascs, en els quals els ciutadans hauran d'elegir entre l'«aventura» o la «reiteració constitucional», i aquesta qüestió no es dilucida el 2000, sinó el 25 d'octubre del 1998.

D'«intel·ligent, raonada i democràtica» qualificà Almunia la proposició d'Ardanza, ja que en la seva opinió estableix una separació entre dos processos distints: la treva en si i un procés polític que no pot mesclar-se «amb la qüestió de la violència i la consecució de la pau».

Almunia explicà que el primer es basa a convertir la pau en definitiva. «Aquest abandó definitiu de la violència, la constatació que ETA ja no tornarà a matar, és el que ens obre la porta a totes les previsions que figuren en el punt 10 dels acords d'Ajuria Enea», destacà. En aquest punt s'estableix que el final dialogat de la violència ha de fer-se respectant el principi democràtic que les qüestions polítiques han de resoldre's únicament mitjançant els representants legítims de la voluntat popular. El segon procés és el polític. El dirigent socialista explicà que aquest és diferent quant al contingut, ja que els nacionalistes plantegen una lectura diferent de la Constitució i reivindiquen uns drets, encara que també distints, «necessàriament», en el temps.

El secretari general del PSOE alabà la claredat del discurs tant d'Ardanza com del conseller d'Interior del Govern basc, Juan María Atutxa, davant d'«altres nacionalistes» que mesclen ambdós processos i «tracten de pescar en el riu remogut de la treva per obtenir avantatges polítics» dient que la violència «pot tornar a la nostra vida quotidiana».

HB considera Brussel·les un bon lloc per negociar  

La capital d'Europa, Brussel·les, «podria ser un bon lloc per a les negociacions que condueixin a la solució del conflicte basc», però això ho han de decidir les parts, afirmà ahir Xabier Zubizarreta, membre de la Mesa Nacional d'Herri Batasuna (HB, considerat el braç polític d'ETA). Brussel·les «és un punt de referència molt important en la Comunitat Europea i els bascs, com un dels pobles europeus més antics, no tenim cap problema perquè sigui en un lloc europeu el començament de les negociacions», va subratllar Xabier Zubizarreta en una roda de premsa.