El Govern no és en absolut insensible a les expectatives de pau creades després de la determinació etarra de decretar una treva indefinida, encara que precisament per aquesta rao va voler advertir que no es pot concedir a ETA el benefici del dubte, la qual cosa justificà en què mai anteriorment han escoltat el clamor de la pau. El president del Govern es mostrà així de contundent a l'hora de valorar el cessament de la violència, quelcom que, segons va dir, s'ha de demostrar amb fets i no amb declaracions.

Aznar, així com estava previst, llegí un comunicat oficial després de fer una conferència de premsa conjunta amb el president peruà, Alberto Fujimori, i ho va fer en terminis especialment contundents. El cap de l'Executiu va voler llançar un missatge clar a la societat espanyola en advertir de la frustració "termini que emprà durant tres vegades seguides" que podria generar aquesta treva entre tots els que desitgen la pau, aquesta pau, per la qual ja s'ha pagat un preu molt car.

Pronunciaments  

Un dia després de l' anunci de la treva i després d'una jornada marcada pels pronunciaments polítics des de tots els àmbits, Aznar anuncià el seu desig d'iniciar consultes amb tots els partits democràtics als quals sol·licità «un esforç d'unitat i d'acord en nom de la consecució de la pau i d'un futur comú», cosa que, precisà, és «patrimoni de tots».

Aznar assegurà que «és el moment» de reiterar que és necessari que es respectin les ànsies de pau de la societat, encara que, això sí, recordà que ningú no ha d'oblidar que «només pot construir-se basant-se en fórmules de convivència compartides sobre el respecte al pluralisme i sobre el respecte als valors de la democràcia».

El cap del Executiu féu una ullada cap enrere i recordà que, després de 30 anys d'activitat terrorista, «no podem concedir a ETA el benefici del dubte». Aznar fonamentà aquesta afirmació en el fet que hi ha hagut negociacions, treves anteriors "la darrera el 1996", però el que «mai no hem vist és que ETA hagi escoltat el clamor de la pau dels ciutadans dins i fora del País Basc i que aquests no s'han cansat de manifestar».

En aquest punt del seu discurs, el president es mostrà especialment contundent: si ETA realment vol posar punt i final a «la seva trajectòria de mort» ha de saber que tota passa de credibilitat que vulgui guanyar, ha d'aconseguir-la «amb fets i no amb declaracions». Per aquesta raó, va voler deixar clar que «sobre ETA i només sobre ETA pesa la càrrega de la prova».

Hores abans, el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, oferí una roda de premsa per donar a conèixer la visió del Govern. Oreja demanà prudència als ciutadans davant l'anunci d'ETA i anuncià que reforçarà en els propers dies els contactes i les reunions amb els partits democràtics per «tractar d'afavorir la unitat i la cohesió davant aquesta situació». Afegí que ara més que mai el Govern ha de reafirmar-se en el que «hem construït tots junts: la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, el millorament del fur i els pactes per la pau de totes les forces democràtiques».

Mayor Oreja explicà que, encara que en la societat s'haurà rebut amb alegria i alleugeriment la notícia, no s'han d'aixecar expectatives. El ministre manifestà que aquesta anunci d'ETA provoca un «profund escepticisme» i s'ha de dir que la «sinceritat» d'aquesta iniciativa haurà de ser avaluada de manera permanent, i sobretot després de les eleccions basques.

Prudència  

«El Govern vol en primer terme traslladar a la societat basca, a la societat espanyola, davant d'aquesta iniciativa que avui coneixem d'ETA, la necessitat més que mai de posar l'accent en la cautela i en la prudència.

Sabem que avui en una gran majoria de la nostra societat s'haurà rebut amb alegria, amb alleugeriment i amb satisfacció aquesta notícia, perquè mentre hi ha treva, no hi ha tragèdia ni morts.

Però el Govern, precisament avui, no pot aixecar expectatives, ni molt menys jugar amb aquests anhels profunds autèntics de pau de tots. Seria d'altra banda el més fàcil i el més senzill per al Govern.

El record i el respecte a les víctimes d'ETA, a les quals sempre s'ha de tenir present, i avui també, constitueix un argument més per a la prudència necessària que s'ha de tenir en aquests moments.

Durant aquesta setmana hem reiterat el nostre profund escepticisme davant l'autenticitat, davant la sinceritat del que pot significar aquesta decisió i avui també el feim perquè la història, la pròpia experiència d'ETA així ho acredita. El temps serà el jutge que determini la sinceritat, l'autenticitat, la profunditat d'aquesta decisió.

La sinceritat d'aquesta iniciativa haurà de ser avaluada permanentment per la societat, pels partits democràtics i especialment, i ho vull deixar clar, després de les eleccions del 25 d'octubre autonòmiques basques.

El Govern, els partits democràtics, els demòcrates no hem de sentir-nos intranquils, desasossegats pensant quins moviments polítics hem de fer en aquests moments cap els violents, quins gests hem de protagonitzar cap a ETA. Si hem sabut administrar junts moments d'especial cruesa, d'especial tragèdia i ho hem fet junts, avui hem de tenir confiança en nosaltres mateixos per saber-ho fer en aquests moments en els qual, a més, s'anuncia que no hi ha morts.

Només s'ha de repetir per part del Govern que ara més que mai nosaltres ens hem de reafirmar en el que hem construït tots junts, la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, el millorament del fur, els pactes per la pau de totes les forces democràtiques.

Són aquests els marcs i els instruments de present i futur que poden perfeccionar la nostra convivència.
El Govern, això sí, reforçarà i intensificarà en els propers dies els contactes, els encontres i les reunions amb els partits democràtics per tal de tractar d'afavorir la unitat, la cohesió davant aquesta situació.

Fonaments  

I per últim, jo vull repetir i sobretot recordar a tots els bascs, a tots els espanyols, que tots els avanços en la pacificació del País Basc es fonamenten, s'han fonamentat i es fonamentaran en la fortalesa de l'Estat democràtic de Dret.

I la causa profunda d'aquesta fortalesa de l'Estat de Dret és precisament l'esforç des de l'exigència i des de la fermesa d'una gran majoria de ciutadans.

Per això, aquesta exigència, aquesta mobilització que han estat capaços de protagonitzar tants de bascs, tants d'espanyols, és la causa profunda de tot el que pot estar succeint.

D'aquí que aquesta exigència i aquesta fermesa ha de mantenir-se i ha de créixer més enllà de conjuntures tàctiques o circumstàncies. Aquesta, sense cap dubte, serà la millor manera per avançar definitivament cap a la pau.