L'any judicial 98/99, que tornarà a tenir com a protagonistes
els processos sobre els GAL, va ser inaugurat ahir en el Tribunal
Suprem, en la ja clàssica cerimònia anual presidida pel rei Joan
Carles. Tant el president del Suprem i del Consell General del
Poder Judicial (CGP) Javier Delgado Barrio com el fiscal general de
l'Estat Jesús Cardenal destacaren en els seus discursos la vigència
de la Constitució espanyola, que el pròxim mes de desembre complirà
20 anys, i recordaren la necessitat d'escometre algunes reformes,
sobretot pel que fa a l'optimització de recursos per agilitar i
millorar el funcionament de la justícia.
Solemnitat
L'acte, envoltat de la solemnitat habitual, tingué lloc a la sala
de plens de l'Alt Tribunal, on se celebrà la vista oral del cas
Marey. Hi assistiren, a més de la ministra de Justícia Margarita
Mariscal de Gante, els representants de les autoritats judicials,
jutges, fiscals i advocats, així com el president del Senat Juan
Ignacio Barrero i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional Eduardo
Fungairiño.
L'absència de representants del grup parlamentari socialista a
l'acte es degué a la recent nota del president del Suprem sobre les
crítiques a la sentència del cas Marey.
Però ni Cardenal ni Delgado feren referència a l'intens any
judicial que acaba de començar i en el qual la política tornarà a
protagonitzar la vida jurídica, ja que en els pròxims mesos
prosseguiran els sumaris sobre l'ús dels fons reservats, se
celebrarà la vista oral del cas Lasa Zabala i continuarà el judici
pel cas Banesto, entre altres.
El 20è aniversari de la Constitució Espanyola i els 50 anys de
vigència de la Declaració Universal de Drets Humans centraren el
discurs de Javier Delgado, que destacà la «lentitud» com la
«principal malaltia» que té la justícia espanyola i que, en la seva
opinió, fa que «es ressenti l'efectivitat de la protecció
jurisdiccional». Però segons el president del Suprem, aquest
problema, que afecta fonamentalment la Jurisdicció Contenciós
Administrativa, té una solució: més jutges. En l'actualitat hi ha
més de 111.000 processos conclosos, pendents de votació i
sentència. «Aquesta és la tremenda llista d'espera que, en gran
mesura, quedaria minvada amb una adequada dotació de places»,
assenyalà.
Recordà que la carrera judicial compta amb 3.561 places de les
quals 300 estan vacants. Segons els càlculs del president del Poder
Judicial, són necessàries 400 noves places, que haurien de crear-se
en un termini màxim de quatre anys.
Lentitud
Delgado insistí que aquesta lentitud és l'únic problema que pot
atribuir-se al nostre sistema judicial perquè pot afectar la
protecció dels drets dels ciutadans, fet que no impedeix que la
tutela judicial efectiva que requereix la Constitució ja estigui
plenament implantada després d'aquests 20 anys.
Segons ell, aquest període de vigència ha servit per desenvolupar
en la consciència social «un alt nivell d'exigència quant a la seva
efectivitat, especialment, en allò que es refereix a la tutela
judicial».
Augment de l'agressivitat personal en les accions
d'ETA
ETA canvià la seva estratègia durant el 1997, quan començà la seva
ofensiva contra els regidors del Partit Popular a Euskal Herria. En
aquesta nova línia d'acció, ETA ha assassinat menys persones que en
anys anteriors, però ha «seleccionat» més les seves víctimes. Tot
això dugué ahir el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, a
destacar l'«augment de l'agressivitat personal» dels atemptats que
la banda terrorista cometé el 1997. Cardenal explicà que el 52'9
per cent de les accions terroristes tingueren com a objecte directe
les persones, fet que suposa l'índex d'agressivitat més alt del
darrer quinquenni. L'activitat desenvolupada per ETA durant el 97
suposà un descens del nombre d'atemptats, però amb major nombre de
víctimes mortals, passant de 5 el 1996, a 13 durant l'any passat. A
més, ressaltà una major «selectivitat» en l'elecció de les
víctimes, canviant els atemptats indiscriminats per objectius
personals molt concrets.
