• Política

A la Generalitat, el 2003 Militants de Convergència i Unió, d'una banda, i del PSC, de l'altra, han coincidit que «Pasqual Maragall serà president de la Generalitat, però no en les pròximes eleccions, sinó en les següents, les de l'any 2003». Els militants consultats, entre ells algun diputat i que per raons òbvies de cara als seus respectius partits no desitgen que es doni a conèixer la seva identitat, coincideixen que Pujol tornarà a guanyar, encara que sense majoria absoluta, i que Maragall millorarà molt els resultats dels socialistes, però sense superar els de CiU. EPR.

Exigenciès d'UA El secretari general d'UA, Pablo Mosquera, exigí que «demanin perdó» aquelles formacions polítiques que varen afirmar que a HB s'stava «movent alguna cosa bona» i hi havia propòsit d'esmena i que, per tant, «s'havia de parlar amb ells». Mosquera assegurà que mentre la formació abertzale sigui «una taca de bàrbars, o almenys estiguin una part d'ells disposats a imposar els seus criteris des de les pàgines de successos, algú d'aquesta terra hauria de demanar perdó pels altercats en diferents localitats guipuscoanes».EPR.

Amb la Constitució El portaveu del Govern, Josep Piqué, afirmà ahir en una entrevista a La Vanguardia que el «problema català» s'ha de resoldre dins de la Constitució. Piqué també es refereix a la possibilitat que CiU entri a formar part del Govern i assegura que «celebraria» que la coalició «fes aquest pas», que seria positiu per a l'encaixament de Catalunya a Espanya. «Els estatuts d'autonomia han permès que Espanya sigui un dels estats més descentralitzats del món», de manera que «el Govern creu que aquest és un marc que continua vigent i sobre el qual es pot continuar treballant», afirmà Piqué.EPR.

Ministres de CiU El portaveu d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Congrés dels Diputats, Josep Sánchez Llibre, afirmà que de cara a la pròxima legislatura seria necessària una revisió de l'estratègia de suport al govern central. Per Llibre, aquesta revisió comportaria «un plantejament que implicàs que hi hagués ministres de CiU al govern de l'Estat». Segons afirma en una entrevista al diari Avui, «aquesta hauria de ser una de les conseqüències de la revisió d'aquest pacte de governabilitat, que pràcticament està exhaurit». EPR.

L'ambigüitat d'ERC El portaveu del PSC al Parlament, Higini Clotas, acusà ahir ERC d'«ambigüitat» per aspirar «a col·locar-se en una frontissa entre les dues grans forces polítiques», fet que «reprodueix errors del passat», segons Clotas, en referència al suport d'ERC a CiU el 1980. Quan s'ofereix col·laboració a un partit o a un altre s'«ha de saber que s'està treballant en un determinat model social, no només territorial, en una o una altra direcció», assenyalà. Clotas recordà que «el 1980, ERC va prendre una decisió política que la va condicionar enormement, si no la va hipotecar, en tots els anys posteriors a aquella legislatura 1980-84».EPR.