A partir de l'1 de gener del 2003, cap espanyol no es veurà
obligat a fer la «mili» en contra de la seva voluntat, tal i com
assegurà ahir el ministre de Defensa, Eduardo Serra. I és que el
Consell de Ministres donà llum verd al Projecte de llei de règim
del personal de les Forces Armades en la seva primera reunió
després de les vacances. Un projecte que, segons l'Executiu, neix
amb clara visió de futur, orientat a l'interès general i al millor
funcionament de les Forces Armades.
El cost total del procés de professionalització i modernització de
l'exèrcit del segle XXI arribarà a 1'25 bilions de pessetes. El
titular de Defensa recordà que els pressuposts generals de l'Estat
per a l'any que ve inclouran una partida per aconseguir la
professionalització, a partir del proper mes de gener, de 17.500
nous soldats i mariners per assolir la previsió de 67.500 el 1999 i
80.000 l'any 2000.
Serra explicà que els nascuts amb anterioritat a l'1 de gener del
1983 continuaran ajustant-se al model actual de servei militar,
mentre que els ajuntaments acabaran les tasques d'allistament el
juliol de l'any que ve. El calendari previst estableix sorteigs per
al servei militar obligatori entre els anys 1999, 2000 i 2001. En
el cas del 2002 es farà només amb el personal que està a la bossa
de pròrroga.
Tot i això, encara que s'aprova la suspensió del servei obligatori,
el text no recull la seva abolició definita, ja que possibilita
reimplantar-lo en cas de greu amenaça per a la sobirania,
independència i integritat territorial d'Espanya i quan no sigui
possible atendre les necessitats de la defensa nacional amb tots
els efectius de militars professionals.
Serra aprofità per fer una crida als joves que no hagin de fer el
servei perquè participin voluntàriament en activitats d'interès
general de diferents organitzacions.
El ministre subratllà que el projecte de llei, que està previst que
entri en vigor el primer trimestre de l'any que ve, autoritzi el
govern a retallar aquest període transitori i assegurà que
l'Executiu farà tot el que sigui possible.
Extradició d'etarres
El Consell de Ministres d'ahir aprovà dos acords pels quals es
decideix la continuació del procediment d'extradició activa dels
presumptes terroristes Javier Zabaleta Elosegui alias «Waldo», la
sisena, i Manuel Quintans López. En el cas de Zabaleta, la nova
petició d'extradició es refereix a un presumpte delicte d'inducció
a l'atemptat i assassinat. Respecte a Quintans, els motius de la
petició es refereixen a delictes de pertinença a banda terrorista,
detenció il·legal, atemptat, assassinat, tinença il·lícita d'armes
i d'explosius. «Waldo» és considerat responsable dels comandos
legals d'ETA quan es va cometre l'atemptat contra un tinent de la
guàrdia civil el 1984. Els fets concrets pels quals es demana la
seva ampliació es refereixen a quan era responsable dels comandos
legals d'ETA el 1982.
