L'ONU interpel·la l'Estat espanyol per la manca d'acció davant 5.379 casos de tortura

L’advocada de GEBehatokia, Iratxe Urizar, ha participat en les sessions i ha destacat que els membres del Comitè han qüestionat l'Estat espanyol «de manera molt directa», especialment per la manca de resposta davant dels 5.379 casos de tortura recollits per l’Institut Basc de Criminologia. Aquesta mateixa preocupació ja havia estat assenyalada pel Comitè contra la Tortura de l’ONU el 2023. Els experts del Comitè també han tingut en compte els informes presentats per la societat civil, com el de GEBehatokia, que alerten de la inacció de l’Estat davant greus vulneracions de drets humans. El tema de la memòria històrica i l’accés a la justícia per a les víctimes del franquisme també ha estat objecte de debat, amb crítiques explícites a la vigència de la Llei d’Amnistia.

La delegació espanyola també va ser interpel·lada sobre el nivell d'implementació de les resolucions internacionals a nivell intern, com ara les resolucions del Grup de Treball de Desaparicions Forçoses o del Comitè contra la Tortura, com l'examen de l'any 2023, on s'instava a iniciar d'ofici investigació pels 5.379 casos de 5.379 casos que, «ara com ara, no tenim coneixement que s'hagi fet cap pas en cap sentit». Davant d'aquestes qüestions, la delegació espanyola «no ha estat gaire explícita en les respostes», segons ha explicat GEBehatokia.

L'experta també ha traslladat la «sorpresa» per part del Comitè «en comprovar que la Llei d'Amnistia del 1977 no havia estat derogada, ja que aquesta impedia l'accés a la justícia de les víctimes de la dictadura de Franco i no garantia el dret de les famílies a saber la veritat», explica GEBehatokia. A més, i «recollint el que han traslladat les associacions, va traslladar la seva preocupació perquè el que recull la Llei de Memòria topava amb l'obstacle de la Llei d'Amnistia». Per part seva, Quezada «es va referir explícitament al fet que no s'hagin retirat les condecoracions a Galindo, Vaquero, Dorado i Bayo».