Aquest dimarts 1 de juliol fa 10 anys que va entrar en vigor la Llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’. Una dècada després que s’aprovàs aquesta norma que vulnera drets fonamentals, com el dret d’expressió i d’informació, o el de reunió i manifestació, la llei continua vigent, malgrat els diversos intents per derogar-la.
Milers de ciutadans han estat perseguits i multats injustament a causa d’aquesta llei pròpia d’un Estat policial i no d’un Estat democràtic.
Durant aquesta dècada, milers de veus en la societat civil no sols s'han alçat contra una normativa que vulnera drets fonamentals, sinó que han teixit una de les campanyes més persistents i diverses en defensa de les llibertats públiques en la història recent de l’Estat espanyol.
Promoguda pel PP
El govern del PP va iniciar la reforma de la Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana com a resposta repressiva a les intenses mobilitzacions des que en 2011 fes eclosió el 15M i li seguissin grans manifestacions com les de les marxes per la dignitat i les marees ciutadanes. L'expressió Llei Mordassa resumia bona part de l'impacte negatiu que implicava aquesta legislació per a la ciutadania. Va començar a popularitzar-se entre 2013 i 2014, i va ser adoptada massivament per periodistes i moviments socials, que es varen organitzar al voltant de la Plataforma No Som Delicte, per a denunciar el seu caràcter repressiu.
Aprovada el 2014
La Llei Mordassa va ser aprovada en el Congrés dels Diputats l'11 de desembre de 2014, exclusivament amb els vots del Partit Popular, que llavors tenia majoria absoluta. Encara hauria de passar pel Senat, publicar-se en el BOE un 30 de març de 2015 i entrar en vigor l'1 de juliol d'aquest any, però va anar en aquest mes de desembre de 2014 quan la mobilització contra la Llei Mordassa va escalar a nivell estatal amb manifestacions en al voltant de 30 ciutats, destacant les de Barcelona i Madrid que varen tenir lloc el 20 de desembre de 2014.
Retorn al franquisme, segons el The New York Time
En aquest mes de desembre Mariano Rajoy va haver de referir-se a la Llei de Seguretat Ciutadana amb la frase «Llei Mordassa, perquè se m'entengui». En aquest mateix mes de desembre es va publicar l'editorial de The New York Times ‘Spain’s Ominous Gag Law’, referint-se a l'espanyola Llei Mordassa com una regressió als temps del franquisme.
«Que només les besades ens callin la boca»
En el primer semestre de 2015 la mobilització contra la Llei Mordassa va apostar per la creativitat i l'art com a eina de qüestionament del poder i de reivindicació dels drets humans. Davant un govern amb majoria absoluta del PP determinat a aprovar la Llei Mordassa, des de la societat civil es van organitzar accions de protesta tant als carrers com en les xarxes carregades de creativitat. El 14 de febrer es va celebrar el dia de les emmordassades amb el lema «que només les besades ens callin la boca» amb una mobilització encapçalada per activistes disfressades de polítics i amb la companyia d'una rèplica del lleó del Congrés engabiat i emmordassat.
Pocs dies després experts en drets humans de l'ONU varen advertir contra aquestes reformes amb el comunicat ‘Dos projectes de reforma legal soscaven els drets de manifestació i expressió a Espanya’.
Al març a iniciativa de la Plataforma No Som Delicte es va organitzar un acte en l'Ateneu de Madrid ajuntant a activistes, juristes, periodistes, defensors de drets humans i representants d'organitzacions com Amnistia Internacional, Rights International Spain, Greenpeace i Jutges per a la Democràcia. En aquest acte es va aconseguir el compromís públic, incloent-hi la signatura d'un document per a la derogació o reforma en profunditat de la Llei de Seguretat Ciutadana per a revertir els aspectes més lesius de la llei. El document el varen signar tots els partits menys PP i, encara que van participar en la redacció del text (reduint per cert el seu abast), finalment tampoc el va signar el PSOE.
Recentment havien signat el Pacte Antiterrorista entre el PP i el PSOE, el qual va introduir el nou delicte d’«enaltiment del terrorisme» amb el qual s'acabarien processant titellaires, rapers, humoristes, activistes i tuiters. Aquest pacte que va implicar la reforma del Codi Penal va passar a ser considerada una de les lleis mordassa i va ser àmpliament criticat des de l'ONU i organitzacions com Amnistia Internacional pel seu greu impacte sobre la llibertat d'expressió.
Manifestació d’hologrames
A l'abril de 2015 va arribar el moment de major impacte mediàtic internacional. Va ser mitjançant la realització d'una acció de campanya amb la primera manifestació d'hologrames de la història. Amb el missatge «Si no ens deixeu protestar al carrer, ho farem com a hologrames», l'acció va tenir un enorme ressò mediàtic internacional. Mitjans com a BBC, The Guardian, CNN, Al Jazeera i Le Monde van cobrir la protesta. La protesta va tenir una audiència global de més de 800 milions de persones. Va ser vista com un símbol de resistència creativa i com una crítica als límits que la llei imposava a la democràcia. La campanya va guanyar premis de comunicació i va ser replicada com a exemple d'activisme innovador.
El PSOE promet que la derogarà
L'1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i les dues reformes del Codi Penal, incloent-hi la relativa al pacte antiterrorista. En resposta va tenir lloc una setmana d'accions de mobilització amb la campanya #SinMordazas amb la implicació d'un gran nombre d'organitzacions de la societat civil. Un dia abans de l'entrada en vigor d'aquesta legislació milers de manifestants van recórrer els carrers de Madrid, i a les 00.00 de l'1 de juliol centenars d'activistes van realitzar la primera acció desobedient contra la Llei Mordassa amb una asseguda en silenci i emmordassades en els voltants del Congrés, separats per una tanca i un dispositiu policial.
Aquell dia el portaveu del PSOE Antonio Hernando va declarar: «Avui entra en vigor la llei més injusta de la democràcia. Una llei que emmordassa, que castiga la protesta i que derogarem quan tinguem majoria.» Aquest compromís de derogació immediata seria reiterat en nombroses ocasions pel llavors candidat a la presidència del Govern Pedro Sánchez.
En els següents anys a l'entrada en vigor de la Llei Mordassa es van publicar nombrosos informes des de la societat civil mostrant l'impacte negatiu que generava aquesta legislació. Així mateix es van mantenir accions de mobilització ciutadana però en un nou estadi menys frenètic i amb accions més selectives i planificades amb temps.
Informe d’Amnistia Internacional
Als dos anys de la Llei Mordassa Amnistia Internacional va publicar l'informe ‘Espanya: Activistes socials i el dret a la informació, en el punt de mira. Anàlisi sobre la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana’. L'organització va calcular que només en 2016 es podrien haver imposat 34.000 sancions per exercir els drets de reunió, expressió o manifestació, un impacte en drets humans que seria difícil de calcular en ser afectades una gran quantitat d'activistes que es mobilitzaven en la defensa de tota mena de drets, ja anessin per l'habitatge, la salut, el medi ambient o per la igualtat.
El 18 de març de 2018 va ser un dia de gran mobilització, unes 40.000 persones es van manifestar a Madrid contra la Llei Mordassa. I al juny d'enguany Amnistia Internacional va publicar l'informe ‘Surt al carrer… si t'atreveixes’, en el qual es denunciava la consolidació de la deterioració dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, mostrant nombrosos casos d'activistes i periodistes afectats.
Centenars de col·lectius i una lluita comuna
La resistència del moviment contra la Llei Mordassa va créixer amb noves veus: feministes, antiracistes, artistes, periodistes, dibuixants... La repressió es va tornar transversal, i la lluita també. Des de col·lectius del 8M a l'activisme antiracista, ecologista o pel dret a l'habitatge la Llei Mordassa va ser una constant amenaça.
En 2020 pel cinquè aniversari de l'entrada en vigor de la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana, 270 organitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals es van sumar al manifest Manifest 5 anys de mordasses Basta!. Per una nova legislació que garanteixi els drets humans, amb el qual s'exigia d'una vegada per sempre la modificació urgent de la Llei. D'aquesta manera es va aconseguir un posicionament comú consensuat per un gran nombre d'entitats i amb això un alineament de prioritats amb les quals impulsar una legislació més respectuosa dels drets humans.
Es van realitzar accions creatives com portar a la Plaça de les Corts una exposició de vinyetes gegants il·lustrant les principals preocupacions de la Llei Mordassa o una vagina gegant que va ser motiu de repressió de la llibertat d'expressió d'un col·lectiu feminista en la defensa del dret a l'avortament. Amnistia Internacional va lliurar més de 140.000 signatures al Congrés, dins d'un treball intensiu amb portaveus d'interior dels grups parlamentaris que en realitat es va estendre durant tota la dècada amb la Llei Mordassa en vigor.
Pedro Sánchez: «Les dues primeres lleis que impulsaré seran la derogació de la Llei Mordassa i una llei d'habitatge»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.