Presenten querelles contra el president i vuit magistrats del Tribunal Constitucional

A la querella el col·lectiu Drets recorda que la reforma de la Llei Orgànica del TC atorga a aquesta institució la possibilitat d’imposar multes i de suspendre de les seves funcions autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del tribunal, un fet que «atempta contra el principi d’inviolabilitat dels representants polítics i contra l’Estatut del treballador públic».

També recorda que la llei permet que el TC acordi l’execució substitutòria, és a dir, demanar al govern espanyol que adopti mesures adients per fer complir les sentències, un fet que el col·lectiu considera una «incoherència flagrant ja que pot ser que l’Estat sigui la part demandada en molts casos». A mes, segons el col·lectiu, la reforma «atempta contra la legalitat espanyola» perquè atorga al TC la potestat d’adoptar les mesures que consideri convenients “quan concorrin circumstàncies d’especial transcendència constitucional” sense necessitat d’escoltar les parts, i «només un cop presa la decisió l’afectat hi podrà dir la seva».

Segons Drets, els magistrats del TC que van donar llum verda a la reforma van incórrer en un delicte de prevaricació perquè van dictar ,la sentència sabent que era injusta i que no s’adequava a la Constitució. «En realitat estem davant una reforma de la Constitució encoberta perquè segons la Constitució el TC no forma part del Poder Judicial i, per tant, si s’ha d’executar les seves decisions ha de demanar ajuda als jutges i tribunals, tal com recull la Constitució espanyol».

El col·lectiu argumenta que el TC «hauria d’haver declarat inconstitucional la reforma» perquè «altera l’entramat jurídic constitucional». «El que ha fet el TC és dictar dues sentències declarant que la reforma és constitucional». Les sentències, conclou el col·lectiu, «s’han dictat amb criteris extrajurídics i extra-constitucionals» amb l’únic objectiu de «preservar la unitat d’Espanya» més enllà de l’Estat de dret.