Zapatero fa balanç de la legislatura i la defineix com «un període de progrés»

El cap de l'Executiu dissol les Corts i es mostra «més motivat que mai» per les eleccions

El president firmà ahir la dissolució de les Corts i ratificà la convocatòria de les eleccions.

Josep Maria SastreMadrid15/01/08 0:00

La legislatura fou ahir formalment tancada i les eleccions generals oficialment onvocades. En un Consell de Ministres extraordinari, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el seu equip firmaren la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria dels pròxims comicis per al 9 de març, tal com estava previst. En una roda de premsa posterior, el cap de l'Executiu digué que està «més motivat que mai» per afrontar la cita amb les urnes i assegurà que els pròxims quatre anys «seran decisius si volem progressar augmentant la llibertat i les polítiques socials». «Seran anys per construir el futur i no per debatre temes ja passats», va advertir.

Després de presidir la sessió extraordinària del Consell de Ministres i despatxar amb el rei, Zapatero comparegué davant dels periodistes per informar de la decisió i fer, de nou, un balanç de la VII legislatura de la democràcia, que va definir com un període de «reformes, canvis i de progrés en general per al país».

Així mateix la qualificà de legislatura d'«estabilitat, normalitat i responsabilitat democràtica», i reiterà que s'ha completada i que s'han aprovat quatre ressuposts generals de l`'Estat i 170 iniciatives legislatives. Segons el seu parer, encara que ha estat qualificada com una legislatura «dura i difícil», per ell ha estat «un honor» ser el president del Govern, i va afegir que amb vista a a les pròximes eleccions generals se sent «una mica més que fort, més motivat que mai».

De fet, Zapatero considerà que així ho està també la societat espanyola, que «mai més no renunciarà al dret de tenir èxit». En la mateixa línia, el cap de l'Executiu afirmà que ha liderat un Govern que ha gaudit d'«estabilitat» per dur a terme el seu programa i anuncià que la seva intenció és demanar la confiança dels electors per a «una majoria més àmplia».L'organització terrorista ETA ha estat sens dubte un eix de les disputes polítiques entre el Govern i l'oposició en aquesta legislatura. «Allò que hi va haver després de l'atemptat en la T 4 de Barajas, en el qual ETA va matar dues persones, no foren negociacions amb l'organització terrorista pròpiament dites, sinó intents de diverses instàncies internacionals per evitar que es trencàs l'alto el foc».

Així ho assegurà ahir el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que també volgué deixar clar que després de l'atemptat de Barajas les expectatives que l'Executiu mantenia en el procés «eren ja pràcticament nul·les».Aquesta puntualització no evità que el PP continuï titllant ZP de mentider. El secretari general dels populars, Àngel Acebes, afirmà que el president del Govern «no és de confiança» perquè «va mentir als espanyols» fins i tot en el Parlament.

En una compareixença que tingué lloc al palau de la Moncloa, Zapatero es refería així als contactes que va autoritzar el Govern amb ETA després de l'atemptat que el grup armat va cometre el 30 de desembre de l'any 2006 a Barajas.