Després d'estar captives durant una setmana a les muntanyes del
nord de Somàlia, la mèdica espanyola Mercedes García i la infermera
argentina Pilar Bauzá recuperaren ahir la seva llibertat. Amb
mostres de cansament, les dues integrants de la secció espanyola de
Metges sense Fronteres es presentaren davant dels periodistes al
costat d'alts funcionaris del Govern regional de Puntlandia i
diplomàtics que han seguit de prop aquestes gestions.
A la mateixa roda de premsa, el ministre de Salut de Puntlandia,
Abdirahman Said Mohamud, anuncià que les dues cooperants partirien
cap a Nairobi al costat de l'ambaixador d'Espanya a Kenya, Nicolás
Martín Cinto. L'alliberament es donà a conèixer al final d'una
reunió que mantingueren en un edifici governamental de Bosaso alts
funcionaris i persones vinculades amb els segrestadors.
Poc després, l'anunci era confirmat des de Madrid pel Ministeri
d'Afers Estrangers i des de Buenos Aires per la Cancelleria
argentina. Miguel Àngel Moratinos expressà ahir la seva satisfacció
per l'alliberament de les dues cooperants de Metges sense Fronteres
segrestades el 26 de desembre a Somàlia i assegurà que està previst
que tornin avui a Espanya acompanyades de la secretària d'Estat de
Cooperació Internacional, Leire Pajín.
En declaracions als periodistes a Còrdova, el ministre informà
que l'alliberament ha arribat després «d'intenses negociacions» amb
el clan que segrestà les cooperants i en què han participat les
autoritats de Somàlia. Per això expressà, en nom del Govern
espanyol, la seva «satisfacció i agraïment a les autoritats de
Somàlia, especialment al seu primer ministre i al president de la
regió de Puntlandia».
Segons digué, les cooperants es troben «molt bé, protegides per
les autoritats locals, i amb la voluntat de tornar per continuar
fent la seva feina». Moratinos tingué l'ocasió de parlar amb
Mercedes García, qui, segons digué, li ha demostrat «com és
d'important ser cooperant en un món tan difícil i dramàtic com és
l'Àfrica». El ministre aclarí que no han hagut de pagar cap rescat
i que «allò que volia aquest grup de gent era cercar el
protagonisme social i polític perquè aquesta regió viu un moment
difícil; hi ha diferents claus polítiques internes i volien mostrar
la seva capacitat de mobilització interna», explicà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.