El Congrés aprova la Llei de memòria històrica sense el suport del PP i ERC

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha estat l'encarregada d'obrir el debat amb una intervenció en la qual ha assegurat que en la llei no hi ha ni una sola línia que no pugui tenir el suport de qualsevol demòcrata, perquè tots els seus articles responen a principis que tots podem compartir. L'essència de la norma és, segons la vicepresidenta, el reconeixement i l'ampliació de drets de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura i la recuperació individual de la seva memòria personal i familiar.

El resultat de la tramitació parlamentària de la llei, digué De la Vega, és una norma que deixa la història als historiadors i als jutges, allò que és dels jutges, mentre que reconeix a cada persona el dret a «reconstruir la pròpia biografia». La vicepresidenta negà, com s'ha dit -va recordar-, que la llei suposi violentar l'esperit de concòrdia dels espanyols, que reobri velles ferides o que sigui una norma innecessària.«Res més lluny de la realitat», emfatitzà De la Vega, que repassà, per argumentar la seva afirmació, alguns dels aspectes més destacats de la llei, com el rebuig de tota forma de violència i persecució basada en la intolerància o la il·legitimitat dels tribunals i de les condemnes del franquisme.La vicepresidenta també envià un missatge als qui «han llançat ombres» sobre la llei i els digué que, en política, «la veritat, com la llum, sempre acaba obrint-se pas». Del seu costat, el portaveu del PP, Eduardo Zaplana, afirmà que estan en contra de la llei perquè «trenca l'herència amb què es va construir la transició», perquè és «innecessària» i «perjudicial per a la convivència», i perquè el debat entorn de la llei resulta «aliè» a «les inquietuds dels espanyols».