Tres dècades de llibertat i progrés

El Congrès commemora el 15 de juny de 1977 amb la presència dels polítics d'ahir i d'avui

EfeMadrid15/06/07 0:00

El 1977, «amb il·lusió per la llibertat», els ciutadans de l'Estat espanyol acudiren massivament, després de quaranta anys de franquisme, a votar els seus representants en les noves Corts constituents. Trenta anys després, l'Estat viu la democràcia amb absoluta normalitat.En els comicis del 15 de juny de 1977, els ciutadans començaren a descobrir els partits polítics, assistiren per primera vegada a un míting, conegueren els rostres dels candidats, van aprendre a votar i s'estrenaren lemes electorals que giraren entorn de la llibertat i a la democràcia.Avui dia, seria impensable que un diari nacional, com ho va fer el «Ya» llavors, dedicàs una doble pàgina a explicar els passos per votar, detalls sobre les paperetes, llistes, urnes, cabines, sobres i «garanties després de l'escrutini».

La cita electoral suposà el debut com a caps de llista a uns comicis legislatius d'Adolfo Suárez (Unió del Centre Democràtic); Felipe González (Partit Socialista Obrer Espanyol); Manuel Fraga (Aliança Popular), el professor Enrique Tierno Galván (Partit Socialista Popular) i Santiago Carrillo (Partit Comunista d'Espanya), entre d'altres. El 21 de maig es va iniciar la campanya electral, les formacions polítiques van empaperar les ciutats amb cartells, les bústies es van omplir de cartes de multitud de partits demanant el vot, circulaven cotxes dotats amb un sistema de megafonia per cridar a la participació i els carrers quedaven regats de propaganda electoral.

Les elccions de 1977, que es van celebrar un dimecres i no un diumenge, donaren com a guanyador Adolfo Suárez, líder de l'UCD. Ahir, el Congrés congregà nombrosos polítics de la democràcia, encara que destacaren les absències dels expresidents de Govern Felipe González i José María Aznar i més de la meitat dels presidents autonòmics. El president del Congreso, Manuel Marín, dedicà el seu discurs institucional a elogiar la «generació triomfadora» de la Transició, que ha deixat com a herència «un país millor i més fort». Paralelament, considerà un acte «de justicia» felicitar el rei Joan Carles, un dels «intèrprets principals» de l'«èxit del poble» espanyol en aquell moment. Per a Marín, «la història dels darrers trenta anys és la història «d'un gran èxit».