El PSOE esdevé primera força a Canàries i podria tenir Navarra amb IU i Na-Bai

El PP manté la majoria absoluta a Madrid, Castella-Lleó, País Valencià, Múrcia i La Rioja

E.P.Madrid12/05/07 0:00

El PSOE es convertiria en la primera força a les Canàries a les eleccions del 27 de maig però no aconseguiria la majoria absoluta, amb la qual cosa el Govern d'aquesta comunitat dependria de pactes postelectorals. També pot canviar l'escenari a Navarra, ja que Nafarroa-Bai (PNB, EA i Aralar) podria pactar amb el PSOE i IU-EB i desbancar del govern Unió del Poble Navarrès (UPN), segons es desprèn del sondeig preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic ahir al Congrés. Segons aquesta enquesta realitzada mitjançant entrevistes domiciliàries entre finals d'abril i principis de maig el PP mantindria les seves majories absolutes a la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Múrcia i La Rioja. El PSOE, per la seva banda, revalidaria també les seves majories absolutes a Castella-la Manxa i a Extremadura, malgrat que ja no es presentaran dos històrics barons socialistes: José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra.

A Canàries, el PSOE que lidera Juan Fernando López Aguilar guanyaria les eleccions autonòmiques, amb 22 escons i el 29,3 per cent dels vots, encara que sense aconseguir majoria absoluta. Coalició Canària (CC) passaria ara a ser la segona força política -el CIS li dóna entre 19 i 20 escons- i, en tercer lloc, se situaria el PP, amb una forquilla d'entre 18 i 19 diputats. Aquest resultat obligaria a pactes postelectorals. Quant a la Comunitat Foral de Navarra, UPN seria el més votat (38,7 per cent) però perdria entre dos i tres escons i el CIS li augura 20 o 21 diputats, un resultat que el podria dur a perdre el govern si es produeix un hipotètic pacte de PSOE, IU-EB i Nafarroa-Bai. Aquesta última força creixeria espectacularment -en passar de vuit a 13 o 14 escons- i es col·locaria com a segona força política amb el 25,8 per cent dels vots.

Davant aquesta gran pujada de Na-Bai, el PSOE i IU-EB baixarien un escó cada un, fins als deu i els tres diputats respectivament. També en perdria un Convergència de Demòcrates de Navarra (CDN), que actualment governa en coalició amb UPN, i quedaria amb tres. A la Comunitat de Madrid, el PP d'Esperanza Aguirre tindria un increment d'entre 7 i 8 diputats i passaria dels 57 que sumà l'octubre del 2003 als 64 o 65 escons. També creixeria IU, que amb la seva nova candidata Inés Sabanés s'anotaria 10 o 11 diputats, un o dos més que fa quatre anys. Per la seva banda, el socialista Rafael Simancas repetiria amb 45 representants a l'Assemblea regional. A la Comunitat Valenciana, el PP de Francisco Camps també augmentaria la seva majoria absoluta, passant de 48 a 53 escons. El PSOE per la seva banda pujaria dos escons, fins als 38. La nova coalició de Bloc i EU aconseguiria 8 escons.