L'esquerra pren els carrers de Madrid per exigir pau i demanar el final d'ETA

Els convocants apel·len a la «unitat i esforç» de tots els partits per acabar amb el terrorisme

La Delegació del Govern a Madrid xifrà en 174.824 els assistents a la manifestació. | REUTERS.

AgènciesPalma14/01/07 0:00

Convocats pels sindicats UGT, CCOO i la Federació d'Associacions d'Equatorians a Espanya (FENADEE) i sota un lema «Per la pau, la vida, la llibertat i contra el terrorisme» retocat a darrera hora per intentar que el PP se sumàs a l'acte, desenes de milers de ciutadans es manifestaren ahir als carrers de Madrid per demanar pau i exigir a ETA el final de la violència terrorista. Al final de la marxa es llegí un comunicat en el qual els convocants apel·laren a la «unitat i esforç» de tots els partits per aconseguir el final de la violència.

La marxa, que rebé el suport de més de 600 organitzacions i moviments socials, partí puntualment a les sis del capvespre de la plaça de Colom i acabà a les set i mitja davant la Porta d'Alcalà.

Els manifestants -amb una important presència d'equatorians- duien pancartes blanques on «Pau» era la paraula més repetida. També es cridaren consignes de rebuig a la violència d'ETA i crítiques al principal partit de l'oposició per la seva absència.

Membres del Govern també participaren en la marxa. Hi assistí el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, i la titular de Cultura, Carmen Calvo. La delegació del PSOE, l'encapçalava el seu president, Manuel Chaves, i el seu secretari d'Organització del partit, José Blanco. També hi havia representants d'altres forces polítiques com Gaspar Llamazares per part d'IU o el senador d'ERC Carles Bonet, en representació de la formació republicana.

Durant el transcurs de la marxa Caldera va retreure al president del PP, Mariano Rajoy, que després d'haver-se manifestat en cinc ocasions al llarg de la legislatura quan no hi havia víctimes mortals, avui hi ha víctimes i no es manifesta. Més enllà anà la vicepresidenta del Congrés i membre de la comissió executiva del PSC, Carme Chacón, que denuncià l'«actitud miserable del PP en optar per la confrontació just quan més necessitat hi ha d'estar units», i advertí el PP que «pagaran per aquesta actitud a les urnes».

Finalment fou l'escriptora Almudena Grandes i Lucía Roseró, una immigrant equatoriana d'origen indígena resident a Barcelona, les encarregades de llegir el manifest. Durant la lectura hi hagué constants apel·lacions a la «unitat de tots els partits democràtics i totes les institucions» per «afrontar el terrorisme i derrotar-lo» i crides a la unitat de tots per «assentar les bases de la pau i la llibertat».