L'antinacionalisme català entra al Parlament amb Ciutadans

AgènciesBarcelona02/11/06 0:00

Els sondejos electorals no preveien la irrupció en el panorama polític institucional de Ciutadans-\132 Partit de la Ciutadania, que ha assolit tres escons del nou Parlament. Aquesta formació va néixer de la «deriva nacionalista dels partits catalans» i contra la «dictadura lingüística». El seu president, Albert Rivera, de 26 anys, és fill de pare català i mare andalusa, i prové d'una família dedicada al petit comerç. Llicenciat i màster en Dret per ESADE, va ser deixeble de Francesc de Carreres, el catedràtic de Dret Constitucional que promogué Ciutadans amb el dramaturg Albert Boadella, el periodista Arcadi Espasa i el productor Ivan Tubau, entre d'altres.

El número dos de la llista és José Domingo Domingo, vicepresident de l'Associació per la Tolerància i lletrat de l'Administració de la Seguretat Social, segons el qual «la defensa del català i del castellà han d'anar alhora». El tercer diputat és Antonio Robles Almeida, periodista de 51 anys nascut a Fermoselle (Zamora), autor del llibre Estrangers al seu país. Albert Rivera subratllà anit, durant la festa a l'hotel Calderón del passeig de Gràcia de Barcelona, que «Ciutadans lluitarà per una Catalunya on puguis sentir-te català i espanyol sense que et diguin fatxa».

El catedràtic Francesc de Carreras indicà que el seu partit «serà l'única força no nacionalista i no sucursalista a la cambra catalana». Pel secretari general, Antonio Roures, el resultat de Ciutadans «significa una petita passa, però una gran passa per a la llibertat a Catalunya. Val la pena fer política decent, lliure i bilingüe on tots som iguals».

D'altra banda, el candidat d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, interpretà l'entrada de Ciutadans al Parlament perquè «sempre que hi ha un cert procés constituent o preconstituent apareix un cert lerrouxisme. Carod recordà que el 1980 el Partit Andalusista obtingué representació a la cambra catalana. «En qualsevol cas, si hi són és perquè existeixen, i és preferible que s'expressin d'una manera democràtica», raonà.