El Suprem condemna Otegi a un any de presó per «ultratge» al rei

La primera sentència sobre aquest cas, la de la Justícia basca, entenia que les paraules d'Otegi contra el monarca, encara que «ofensives i oprobioses», estaven emparades pel dret a la llibertat d'expressió. Tanmateix, la Sala Penal del Suprem, atenent al discurs de la Fiscalia, sosté l'actitud contrària i no veu aquestes afirmacions dins d'aquest dret per ser «clarament ultratjant i insultants» envers Joan Carles.

Otegi, segons la sentència, féu «un evident menyspreu al rei i a la institució que encarna en la seva persona, que afectà el nucli últim de la seva dignitat, quan se li està atribuint una de les manifestacions delictives més greus en un Estat de Dret i, per tant, ultratjants i clarament atemptatòries per a l'honorabilitat».

El Tribunal entén que en aquest cas no es pot parlar de llibertat d'expressió perquè «resulta, amb tota evidència, contrari al principi de proporcionalitat i per tant absolutament innecessari, ja que se superen de molt el que puguin considerar-se crítiques feridores, molestes o rúfoles».

Tampoc el context en el qual es van pronunciar aquestes paraules podria emparar Otegi, ja que les denúncies de tortures contra la Guàrdia Civil realitzades en aquelles dates pel director d'Egunkaria, diari clausurat judicialment per la seva relació amb ETA, foren arxivades. Adreçar les seves paraules al lehendakari i no al rei, com va dir Otegi, tampoc no suavitza la conducta del portaveu abertzale.

El que Otegi va dir és que Joan Carles és «el cap màxim de l'Exèrcit espanyol, el responsable dels torturadors, que empara la tortura i que imposa el seu règim monàrquic al nostre poble mitjançant la tortura i la violència».