Zapatero ni rebutja ni assumeix l'Estatut, però diu que necessita «ser encarrilat»

En conferència de premsa a Lleó, Zapatero precisà que aquesta reflexió és necessària en qüestions com el model de finançament i les relacions entre la Generalitat i l'Estat, i davant del debat sobre la inclusió del terme «nació» insistí en la seva confiança que es compatibilitzarà el reconeixement de la «forta identitat de Catalunya» amb la Constitució.

Zapatero, qui rebutjà que hi hagi d'haver una «tempesta» en el PSOE per aquest procés i digué que només hi veuen risc els qui tenen poca confiança en la democràcia, i assenyalà que, una vegada superada divendres una primera fase al Parlament de Catalunya, en comença una segona d'«essencial, decisiva i definitiva» a les Corts.

Davant del text que hi serà tramitat, Zapatero digué que no té «ni una posició de rebuig ni d'assumir-lo sense més», i que l'objectiu és «encarrilar-lo perquè sigui absolutament respectuós amb els principis constitucionals i amb l'interès i el bé comú».

«I crec que ho aconseguirem, i que aquesta tasca que tenim per endavant i que exigirà molta feina i molt bona política, si ens porta a l'objectiu que acab d'expressar, haurem fet un pas extraordinàriament positiu per a molt de temps per a Catalunya, per a Espanya i per als ciutadans de tot el país».

Però reconegué que el text aprovat pel Parlament català «necessita alguna reflexió i alguna consideració en alguns aspectes de més calat i transcendència, que tenen a veure amb les relacions entre la Generalitat i l'Estat i amb el model de finançament». Sobre el fet que la inclusió del terme «nació» en l'Estatut sigui compatible amb la Constitució, ZP recordà que l'articulat expressa la voluntat de ser ajustat a la Constitució.