La UE accepta l'ús del català dins la institució, però no el declara oficial

Els ambaixadors dels 25 feren llum verda a la proposta que després ratificaren els ministres d'Exteriors dels països membres de la UE. El document aprovat reflecteix que no es pot modificar el reglament de llengües de la Unió, que data de 1958, com era el desig del Govern espanyol. Per salvar aquest escull, el Consell i les altres institucions de la UE arribaran a un «arranjament administratiu» amb Espanya.

Reticències
Per tancar aquest acord ha estat necessari vèncer les reticències d'alguns estats membres, que temien que el reconeixement de les llengües cooficials espanyols pugués obrir la veda a altres qüestions igualment polèmiques, ja que es calcula que hi ha a la UE unes 250 llengües, encara que llevat del gaèlic i el luxemburguès cap té el mateix reconeixement que les espanyoles. Això no obstant, al document aprovat s'estableix que aquest «arranjament administratiu» només s'aplicarà a les llengües que estiguin recollides en la Constitució d'un dels estats membres, que comptin amb estatut oficial a tot el seu territori o en part, o que una llei autoritzi el seu ús com a llengua nacional.

Amb aquest acord, es preveu permetre la publicitat de les lleis europees a les llengües cooficials espanyoles (serà el Govern el que enviï al Parlament i al Consell europeus una traducció certificada, encara que sense valor jurídic), la intervenció en aquestes llengües a les reunions del Consell (sempre que es comuniqui en un termini raonable abans de la sessió i que estiguin disponibles els mitjans necessaris per a la traducció) i que els ciutadans remetin comunicacions escrites a les institucions europees en aquestes llengües (Espanya designarà un òrgan que reculli les comunicacions i enviï també una traducció a l'espanyol).