La població estrangera arriba al 15'8% a Balears i al 8'4% a l'Estat

L'Arxipèlag té 980.472 habitants, mentre que Espanya ja frega els 44 milions

TW
0

La població resident a Espanya assolí l'1 de gener de 2005 els 43'97 milions de persones, dels quals 3'69 milions són estrangers, un 8'4 per cent del total dels empadronats, davant el 7'02 del 2004, segons l'avanç del padró municipal publicat ahir per l'Institut Nacional d'Estadística.

Segons aquest avanç, provisional fins que el Govern aprovi les xifres oficials a finals d'any, la població creixé a Espanya en unes 770.000 persones durant l'any 2004, a causa, principalment, de les més de 650.000 inscripcions de ciutadans estrangers. Els estrangers suposen ja el 15'8 per cent de la població empadronada a Balears, la major proporció de tota Espanya, molt per sobre de la mitjana nacional (8'4 per cent), després que el 2004 s'empadronassin a les Illes 23.477 estrangers més, fins a un total de 154.900 persones.

La població de Balears arriba així a les 980.472 persones, amb un augment del 2'6 per cent respecte al padró de l'1 de gener de 2004, el tercer major increment poblacional de l'Estat, per darrere de Múrcia (3 per cent) i Comunitat Valenciana (2'8 per cent). Aquest augment de la població és sobretot a causa del nombre d'estrangers que s'empadronaren a les Illes, que concentraren 23.477 de les més de 35.400 sol·licituds tramitades el 2004.

S'ha de tenir en compte que, el 31 de desembre de 2004, 92.028 estrangers comptaven amb autorització legal de residència a Balears, segons dades del Ministeri de Treball, i 62.872 estrangers vivien a les Illes en situació irregular a començaments d'any. En el conjunt d'Espanya, pot estimar-se que devers 1'2 milions d'immigrants estaven en aquesta situació.

Així, el 31 de desembre de 2004, 1'3 milions d'immigrants tenien a Espanya autorització de residència pel Règim general (nacionals de països fora de la UE). Mentrestant, el Padró eleva a 3'69 milions els estrangers empadronats.

Per darrere de Balears, Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana (amb més del 12 per cent), Catalunya i Canàries (més de l'11 per cent) tenen la major proporció d'estrangers a la seva població. Un total de 650.000 estrangers es van empadronar en municipis espanyols durant el 2004.

La població nascuda a Balears continua acumulant el major percentatge de població empadronada a les Illes (561.240). A la resta del territori espanyol, Andalusia continua sent l'autonomia amb més empadronats (89.682), seguit de Catalunya (30.991), Castella-la Manxa (21.731), Madrid (17.229), Comunitat Valenciana (16.869) i Castella i Lleó (15.570).

La presidenta de l'INE, Carmen Alcaide, augurà, a més, un «fort» augment d'estrangers durant la primera meitat del 2005, que en el primer trimestre s'apropen a 200.000, i va anunciar la seva intenció d'elaborar una estadística específica d'immigració.