Bono revela que el Govern del PP va vendre armament a Veneçuela

Assegura que els avions i els vaixells que s'exportaran «no són armes»

TW
0

El ministre de Defensa, José Bono, tragué ahir a rotle les «llicències d'autorització» de venda d'armes, com ara pistoles i granades, a Veneçuela entre els anys 2000 i 2003 durant el Govern del PP, com també l'intent d'exportació d'un patruller, per defensar els darrers acords amb Caracas, que el Departament estima en 1.300 milions d'euros i que considera una operació d'allò més important.

Bono s'estengué, així mateix, en l'intent de venda de carros de combat AMX-30 a Colòmbia i afirmà que «alguns països s'alarmen que Espanya vengui determinats productes no per raons morals, sinó perquè voldrien vendre'ls ells». «No duc cap cartera ni catàleg del que Espanya produeix -afirmà en un altre moment-, però sempre que puc faig propaganda dels productes espanyols».

En la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés, Bono exposà que el PP, entre el 2000 i el 2003, vengué «armes», no vaixells patrullers ni avions, a Veneçuela, i ho concretà amb les xifres de 6.000 pistoles, 631 granades de morter, 600.000 cartutxos antimotí, armilles, cascs i escuts antibales. Demanant-se si s'havia «d'arribar fins al final» revelà, així mateix, que el 29 de desembre del 1999 l'Armada de Veneçuela firmà un contracte per adquirir un patruller per al qual, a final de desembre, el BBV firmà el conveni financer i la venda del qual fou aprovada per la Comissió Delegada d'Afers Econòmics el gener del 2000. Per acabar, al·legà que Caracas no féu aquestes adquisicions per a «catàstrofes naturals».

«La fi no pot justificar els mitjans», etzibà al portaveu del PP, Fernando López-Amor, que en la seva intervenció havia retret al ministre que la seva línia era precisament la inversa. Així mateix, aprofità per respondre al líder del PP, Mariano Rajoy, esmentant unes declaracions en les quals afirmava que no facilitaria armes a Veneçuela, i negà que la venda fos «monstruosa». També esgrimí el suport dels sindicats, inclòs el del secretari general de Comissions Obreres.