Zapatero anul·larà la llei que tancaria Ibarretxe per convocar un referèndum

El president de Govern ratificà «plenament» la seva opinió respecte a l'esmentada reforma, que novament qualificà de «desafortunada, supèrflua i inapropiada» a més de «poc respectuosa» en la forma amb «el funcionament normal del Parlament». Zapatero es mostrà «plenament convençut» que a aquesta iniciativa del grup socialista «se sumaran un nombre important de grups de la Cambra i confii -digué dirigint-se al diputat del PNB- que el grup que vostè representa també ho faci».

El president de l'Executiu insistí que aquest compromís ja «l'expressàrem amb rotunditat en aquesta Cambra, davant de l'opinió pública, a la campanya electoral, en el discurs d'investidura i avui ho ratific plenament». Per la seva part, el diputat del PNB subratllà que, al seu parer, la derogació és urgent «no per salvar aquest o aquest altre president democràtic sinó per salvar la democràcia mateixa, les llibertats, la llibertat ideològica, el pluralisme polític i les essències de la voluntat popular».

El diputat també es referí en la seva intervenció davant de la Cambra com aquesta reforma, impulsada pel PP a finals de l'any passat, fou una decisió «convulsa» que utilitzà un «curs poc ortodox» i com el Partit Popular aprovà només amb els seus vots «una reforma que instituïa el delicte polític i tornava a criminalitzar la discrepància ideològica».

Erkoreka recordà que l'actual ministre de Justícia i llavors portaveu del grup socialista, Juan Fernando López Aguilar, situava aquella mesura del Dret Penal en «la cacera de l'home i vostè mateix -digué- la considerà un despropòsit que trencava les mínimes regles del joc democràtic».

El diputat recordà que l'avui ministre de Justícia es comprometé en aquella ocasió a «promoure la derogació de la reforma en l'actual període de sessions» i justificà la presentació de la pregunta en el fet que no veien que l'actual Govern donàs a aquest tema «la prioritat que mereixia».

La reforma del Codi Penal, que entrà en vigor a finals de l'any passat, tipifica com a delicte la convocatòria il·legal de referèndums i processos electorals i el finançament públic a partits il·legalitzats per la seva relació amb el terrorisme. Així, estableix que l'autoritat o funcionari que, tenint competències o atribucions per a això, convoqui processos electorals o consultes populars per via del referèndum serà castigat amb penes de presó de tres a cinc anys i amb inhabilitació absoluta per un temps superior en tres a cinc anys a la pena imposada.