El PP qualifica d'una «ofensiva de ruptura» les exigències de Maragall

Així es referia Mayor Oreja a les declaracions de Maragall, que exigí que Catalunya sigui reconeguda explícitament com «nacionalitat històrica» en el marc d'una reforma de la Carta Magna. Mayor Oreja enquadrà les declaracions de Maragall en una «ofensiva nacionalista» que considera «ruptura» i, per tant, «deslleialtat».

Però les crítiques a Maragall no es limitaren a les del PP. El dirigent de CiU, Artur Mas, declarà que «Catalunya està a les mans d'un timoner que ha perdut la brúixola i no sap cap on va».

«En estar embullant la troca, l'únic que aconseguirà és enemistar-nos amb la resta de pobles del Estat i generar incomprensió sense aconseguir res substancial a canvi», subratllà Mas. De la seva banda, el secretari general del PSE-EE de Guipúscoa, Miguel Buen, considerà que les «nacionalitats històriques» com el País Basc ja són reconegudes en la Constitució, que recull les «singularitats de la llengua i de les formes d'autogovern».

El conseller de la Presidència d'Andalusia, Gaspar Zarrias, també criticà les declaracions de Maragall i assegurà que Andalusia jugarà un «paper protagonista» a les reformes estatutàries a més d'afegir que aquesta comunitat «sempre» ha defensat l'Espanya plural. Així, recordà que els andalusos fa ja tres anys que demanen un nou text, com una reforma del Senat i de la Constitució.

Així contestà Zarrias a Maragall després que aquest demanàs al president andalús, Manuel Chaves, que doni suport a Catalunya en les seves exigències davant del debat estatutari.