Acebes insisteix que ETA pogué tenir un paper en els atemptats de l'11-M

Aquesta última apreciació es contradiu amb les versions que membres de la cúpula policíaca oferiren dies passats en les seves intervencions davant de la comissió parlamentària de l'11-M, en la qual sostingueren que situaren els primers indicis de la via islamista en el migdia del dissabte 13.

En una extensa compareixença, que durà deu hores i en la qual es produí un tens debat entre Acebes i els portaveus dels grups, el compareixent volgué deixar clar a tot hora que mai no mentí durant aquell dia i posteriors i que foren altres els que van sembrar la «infàmia» en una «estratègia electoral contra el rellotge».

Durant la seva intervenció, l'exministre exigí que s'investigui qui filtrà a determinats mitjans de comunicació les «intoxicacions» i «falsetats sobre el desenvolupament de les investigacions i que foren utilitzades per tractar de desacreditar» al Govern del PP entre els dies 11 i 14 de març.

Elecció
Acebes sostingué que la data de l'11-M va ser elegida pels terroristes per aconseguir conseqüències polítiques que s'«aconseguiren», i asseverà que la matança «portà a fer caure a un Govern», alhora que denuncià que havien estat responsables públics i polítics els qui convocaren els ciutadans a manifestar-se davant de les seus del PP en la jornada de reflexió.

Respecte a l'autoria de la matança, l'exministre instà a continuar investigant-ne «tot» perquè «no encaixen les peces», per la qual cosa considerà necessari indagar altres «connexions, col·laboració i inspiracions que necessàriament va haver d'haver» en els atemptats. «Ara deman jo, al costat de milions d'espanyols: Qui ha estat?», perquè «no encaixa que uns delinqüents comuns, en poc temps, es converteixin en terroristes sense cap connexió amb Al Qaeda. No encaixa que en aquestes condicions siguin capaços de dissenyar i executar el major atemptat de la història d'Europa i que va portar a fer caure un Govern», postil·là.