Berlusconi es juga la credibilitat exterior en la presidència de la UE

L'última experiència d'Itàlia al capdavant de la UE va ser en el primer semestre de 1996 i es va veure afectada per la tradicional inestabilitat política del país, fins al punt que la caiguda del Govern presidit per Lamberto Dini es va resoldre amb la convocatòria d'eleccions que, l'abril d'aquest any, van donar la victòria a la coalició de centreesquerra encapçalada per Romano Prodi.

No sembla previsible que durant aquests pròxims mesos hi hagi eleccions, però l'actual cap de l'Executiu, Silvio Berlusconi, no pot deixar de mirar de reüll els seus aliats de centredreta, que justament en aquestes setmanes precedents s'han mostrat una mica més díscols del que havien estat fins ara.

La tibantor és evident entre la Lliga Nord i l'Aliança Nacional, sense que la petita representació democristiana renunciï també a expressar les seves discrepàncies, en un context en el qual els socis estan cridats a fer el que es coneix com «verifica», que no és una altra cosa que una anàlisi detallada de l'acció de govern i la seva percepció per l'opinió pública.

El viceprimer ministre i líder d'AN, Gianfranco Fini, va declarar diumenge que el seu partit no provocarà una crisi de Govern, però sí que es va mostrar disposat a abandonar l'Executiu si no el satisfan les conclusions d'aquest examen intern. Berlusconi haurà d'esforçar-se per mantenir l'harmonia entre els aliats per poder culminar el semestre sense alteracions. En aquest sentit, en el seu ànim no contempla la hipòtesi de dur a terme un reajustament ministerial.