El Ministeri de Defensa elaborà un avantprojecte de reforma del Codi Militar i que, entre altres mesures, preveu penes d'entre un i sis anys de presó pel fet de manifestar-se contra un conflicte armat en el qual Espanya prengui part. Un comunicat de Defensa admeté ahir l'existència d'aquest document, però afirmà que es tracta només d'un esborrany, mentre que el titular, Federico Trillo, digué que desconeixia el projecte. Mariano Rajoy, vicepresident primer, assegurà que el Govern no presentarà el projecte aquesta legislatura, però en el PSOE no ho veuen tan clar. Per això sol·licitaren la compareixença del ministre de Defensa, Federico Trillo, per aclarir un text «té un cert aire de revenja».
Segons publicà ahir el diari El País, l'esborrany de Codi Penal Militar preveu no tan sols la pena d'un a sis anys per als qui es manifestin contra la participació d'Espanya en un conflicte armat, sinó que aquesta mateixa pena es proposa per a qui «divulgui notícies o informacions falses a fi de debilitar la moral de la població o de provocar la deslleialtat o la falta d'esperit entre els militars espanyols».
Aquests delictes es poden cometre contra Espanya i també «contra una potència aliada». L'avantprojecte, en tot cas, recull que «la defensa de solucions pacífiques en els conflictes no es considerarà derrotisme bèl·lic als efectes d'aquest article».
Aquesta figura de derrotisme procedeix de les lleis penals militars del segle XIX i és present al Codi Penal vigent, el de 1985. Però segons el text actual només es pot aplicar quan «la guerra s'hagi declarat o generalitzat». El problema de la modificació seria determinar quan hi ha «un conflicte armat» -terme que substitueix el de «guerra», ja que actualment no es declaren guerres- i qui tendria la potestat de determinar-ho.
Després de divulgada la informació, Mariano Rajoy explicà que «el Govern no ho aprovarà ni ho presentarà aquesta legislatura». Rajoy digué, a més, que no comparteix el contingut de la reforma. «No el compartesc i puc dir que no és cap prioritat per al Govern aprovar aquesta norma», digué, per reiterar que «no es produirà l'aprovació d'aquest Codi».
En tot cas, la seva publicació pareix haver agafat per sorpresa l'Executiu. El vicepresident segon, Rodrigo Rato, admeté no tenir «gens d'informació» d'aquest esborrany, com tampoc el ministre de Justícia, José María Michavila.
Les explicacions de l'Executiu no basten segons l'oposició. El grup parlamentari socialista demanarà la compareixença del ministre de Defensa, Federico Trillo. «Exigim que el ministre desmenteixi tals informacions o que, en cas de ser certes, en doni explicacions», afirmà el portaveu de Defensa, Jordi Marsal.
Felipe Alcaraz, portaveu parlamentari d'IU, assegurà sentir-ne «una mica de por», ja que aquest esborrany, segons ell, el podria haver firmat Leopoldo Galtieri, director militar argentí o qualsevol altre dictador de República «bananera». Per la seva banda, Ramon Companys, portaveu de Defensa de CiU assegurà que «seria una barbaritat enfocar la Justícia Militar en aquests termes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.