ETA mata un magistrat a Getxo

Dos individus amb roba esportiva i a cara descoberta es dirigiren al cotxe del magistrat i efectuaren cinc trets, un dels homes pel vidre davanter i l'altre pel del conductor. Lidón morí quasi a l'acte a conseqüència de tres trets, tots a la zona del clatell. El seu fill tingué temps de pujar al domicili familiar per alertar el seu germà major, Jordi, després de proferir crits d'auxili. La dona, que fa feina com a professora del col·legi La Pureza de Bilbao, quedà abraçada al cos del seu marit. Els serveis sanitaris no pogueren fer res per reanimar la víctima, que morí poc després. La dona del jutge hagué de ser assistida fora del vehicle d'un shock nerviós, que li impedia separar-se del seu marit.

Lidón no utilitzava escorta ni mantenia cap mesura especial de seguretat. Segons fonts de la lluita antiterrorista, el seu nom no havia aparegut en cap dels documents confiscats als diversos comandos d'ETA desarticulats els darrers mesos. La seva feina com a jutge, en la seva major part en l'àrea penal, l'havia duit a dictar sentències referents a activitats de kale borroka. El magistrat havia compaginat el seu treball a l'Audiència amb classes de dret penal a la Universitat de Deusto, centre on les classes quedaren suspeses ahir i es va fer una concentració de protesta. En l'actualitat, es trobava en una excedència com a docent.

A l'edifici del Palau de Justícia de Bilbao quedà instal·lada la capella ardent amb les restes de Lidón, que foren vetlades, per torns, pels seus companys magistrats. El funeral tindrà lloc avui a les 19.30 a la parròquia dels Trinitaris de Getxo. Una hora després està convocada pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, una manifestació que recorrerà els carrers del municipi sota el lema «ETA no. Pau i llibertat». El conseller basc d'Interior, Javier Balza, no dubtà a atribuir l'assassinat al reconstituït comando Biscaia d'ETA. La darrera desarticulació d'aquest grup es registrà el novembre de l'any passat a Bilbao, en una operació que permeté detenir Olatz Caminos Uribe, Iñigo Muerta Santos i Juan Alfredo Mengual Cabanes, com també els alliberats Asier Karrera Arenzana i Igor Martínez de Osaba.