Arzalluz repta Mayor que acabi amb ETA en cinc anys o a dimitir

El candidat del PP insta el nacionalista basc a un debat públic com a «responsable» del que passa

Oreja i Arzalluz participaren en actes dels seus respectius partits.

AgènciesPalma09/04/01 0:00

El president del PNB, Xabier Arzalluz, reptà ahir el candidat del PP a lehendakari, Jaime Mayor Oreja, que es comprometi «públicament» que en cinc anys pot acabar amb ETA i si no ho aconsegueix, a abandonar definitivament la política. Durant el míting que oferí, íntegrament en euskera, a Oiartzun, amb motiu de la inauguració d'una seu del PNB en aquesta localitat guipuscoana, Arzalluz assegurà que per al PP el problema basc no rau en ETA sinó en com debilitar el nacionalisme basc. «Sembla que els plans de Mayor Oreja són quinquennals, com els dels comunistes, i ara promet per als propers cinc anys acabar amb ETA», va dir Arzalluz, qui proposà «una aposta» al candidat popular: «Tens cinc anys i si no acabes amb ETA, te n'aniràs per sempre de la política, perquè demostres la teva inutilitat. Digues-ho públicament».

Després de considerar Mayor Oreja com el ministre de l'Interior «virtual», el president del PNB llevà credibilitat a les seves promeses per acabar amb el terrorisme, ja que assegurà que després d'«atrapar la cúpula d'ETA a Bidart, empresonar la mesa nacional d'HB i tancar Egin» està demostrat que les seves «receptes» han fracassat. També rebutjà les crítiques a l'Ertzaintza, ja que, segons va dir, des que finalitzà la treva de l'organització terrorista «hi ha hagut més atemptats mortals fora que dins Euskadi, i la kale borroka és major a Navarra».

Del seu costat, Mayor Oreja instà Xabier Arzalluz a un debat electoral perquè considera que es tracta de la persona que «ha pres les decisions més importants» en els darrers anys i és «responsable directe» del que «ha passat i passa» a Euskadi. Mayor Oreja assegurà que la seva proposta de debat «ni és un repte, ni és un desafiament personal»; és una «necessitat democràtica de primera magnitud entre els qui pretenen liderar aquest país», cosa que suposa «posar sobre la taula els principals problemes» d'Euskadi. Oreja plantejà que el debat públic se centri en tres qüestions: els límits del diàleg, les causes de la fractura social i el significat de la llibertat, i si aquesta ha de ser un «preu polític» a pagar per la fi de la violència o «llavor de la pau».