El Govern basc queda tot sol en la celebració de l'Estatut de Gernika

El PSE insta el PNB a convocar eleccions encara que reivindica el text amb contundència

AgènciesPalma26/10/00 0:00

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, celebrà ahir l'acte de commemoració del XXI aniversari de l'Estatut de Gernika, al qual assistiren més de 150 personalitats del món empresarial, polític i social d'Euskadi. En el transcurs de la celebració, el president de l'Euskadi Buru Batzar, Xabier Arzalluz, denuncià que l'«incompliment reiterat del pacte estatutari condueix a un «cert desprestigi» del text de Gernika. No obstant això, l'Executiu basc i el PNB es quedaren pràcticament sols en un acte al qual no assistiren PP, PSOE i IU, que preferiren no obsequiar amb la seva presència al màxim mandatari basc per diferents motius.

El PSE organitzà una celebració paral·lela en la qual el seu secretari general, Nicolás Redondo Terreros, instà el PNB a convocar eleccions. Mitjançant un manifest, la formació socialista reivindicà l'Estatut «amb contundència» per ser un «punt de trobada necessari que requereix l'especial pluralisme del país».

Del seu costat, el PP organitzà un altre acte diferent en el qual a través d'un manifest s'afirmà que Ibarretxe celebrava «en soledat el funeral precipitat» de l'Estatut. L'únic suport que rebé el màxim mandatari basc en la Lehendakaritza de Vitòria va ser el d'EA, el portaveu parlamentari del qual, Carlos Garaikoetxea, advocà per la concreció d'un «nou marc polític» perquè sigui la «voluntat» del poble basc qui decideixi sobre el futur d'Euskadi, a causa de la dificultat per «revitalitzar» l'esperit de l'Estatut.

Aliè a totes les absències, Ibarretxe advocà per recuperar l'Estatut de Gernika com un «instrument obert» que permeti el «consens» i la «convivència» a Euskadi. Igualment, reclamà el seu compliment «urgent» i «íntegre» abans que es produeixi una «desligitimació institucional». El lehendakari repassà el desenvolupament d'aquesta norma institucional «bàsica» d'autogovern que s'assolí amb un «consens» entre concepcions polítiques i ideològiques divergents, però que, no obstant això, entrà en «crisi» en els anys vuitanta.