Garzón conclou el sumari de l'operació Mengele en no trobar indicis contra ningú

Investigava el suposat ús de pidolaries per provar un anestèsic que s'utilitzaria per segrestar Ternera

TW
0

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va dictar la conclusió del sumari referit a l'anomenada operació Mengele, en què s'investigava el suposat ús de pidolaires com a conillets d'índies per aplicar després la mateixa tècnica en el segrest del dirigent etarra Josu Ternera, pel Cesid.

En la causa declararen com a imputats el tinent general Emilio Alonso Manglano, exdirector del Cesid, i el coronel Juan Alberto Perote, excap de l'agrupació operativa dels serveis secrets, però l'absència de dades que permetessin els seu processament ha duit Garzón a dictar la conclusió del sumari, cosa que equival al seu arxiu provisional.

En un acte conegut ahir, el jutge recorda que la causa «s'inicià per la detenció il·legal d'un mendicant i dos drogoaddictes en 1988 amb el fi d'experimentar sobre ells l'efecte d'un fàrmac anestèsic que s'utilitzaria posteriorment per neutralitzar i detenir il·legalment José Antonio Urrutikoetxea, l'ús del qual podria haver procovat la mort del primer i ferides als segons». Garzón explica que «no existint en aquest moment processal altres diligències per practicar, ni tampoc indicis suficients per dirigir el procediment contra cap persona, procedeix concloure el sumari perquè la Sala, previs els tràmits que consideri oportuns, acordi el sobreseïment o continuació de la causa».

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ja sol·licità el sobreseïment del sumari en març de l'any 1998, encara que posteriorment a aquesta data s'acordà la pràctica d'algunes diligències, com les declaracions de l'amo del taller en el qual suposadament es dugué a reparar el vehicle que presumptament utilitzaren els segrestadors dels captaires i del propietari de l'automòbil. Aquest darrer manifestà que recuperà el seu cotxe cinc anys després de la seva desaparició, i que aparegué a 70.000 quilòmetres més dels que tenia.