Pinochet arriba amb una bona rialla i en sorprenent bon estat de salut a Xile

Després de 48 hores d'insomni, primer per la seva espera de la sentència del ministre britànic de l'Interior, Jack Straw, i després per esperar l'arribada de l'avió, els xilens se sorprengueren en veure un general Pinochet més semblant al mandatari que administrà «amb mà dura» els destins del país durant 17 anys, que l'ancià amb rostre blanquinós i dolorit que mostraven les darreres imatges arribades del militar. Al ritme dels aplaudiments de la seva comitiva de benvinguda i de les melodies militars, el general va ser baixat de l'avió amb un curiós sistema. Un camió-rampa el retirà d'esquena i el va fer aparèixer de cara al públic. Somrient, amb l'ajuda de joves militars, es baixà de la cadira de rodes i recolzat en el seu gaiato caminà lentament per saludar els seus fills, néts i altres familiars. No obstant això, la primera abraçada va ser per a l'actual comandant en cap de l'Exèrcit, el general Ricardo Izurieta, i la seva dona, Beatriz Linzmayer, els quals el saludaren llargament i amb llàgrimes als ulls.

Després, el senador vitalici va ser rebut pels seus familiars, els quals en un moment quasi li fan perdre l'equilibri en abraçar-lo. Pinochet no vessà una llàgrima i es mantingué sempre lúcid i somrient. Finalment, quan l'exdictador es disposava a acostar-se a saludar als seus seguidors, els militars que l'acompanyaven canviaren plans i el dirigiren amb fermesa, però subtilment, a saludar la tripulació d'un helicòpter Puma de l'Exèrcit, en el qual va ser traslladat a l'Hospital Militar, situat en la zona centre-est de la capital xilena.