ETA advoca per substituir les actuals institucions basques l'any 2000

Aquest model d'estructuració institucional es basa en els ajuntaments, tenint en compte «la importància que han tingut» i «el treball que han realitzat, durant anys, en la història d'Euskal Herria». Així, proposa la creació d'una «Junta dels Pobles» entre tots els pobles, que «hauria de ser l'instrument institucional que realitzàs el diagnòstic d'Euskal Herria». Posteriorment, amb els representants de cada municipi, es formaria la «Junta de Municipis» que, amb l'«Assemblea Legislativa», formada per parlamentaris elegits democràticament, conformarien la «Junta General», amb 144 electes. El segon document titulat «Sobre la territorialitat» inclou una dura crítica al PNB, ja que per a ETA la seva «especialitat» ha estat «fer-se l'amo de la collita i de les possibilitats obertes gràcies als esforços d'altres», el que ha fet, a més, «amb la intenció de viure amb el que han collit i fer, a l'igual que abans amb els espanyols, ara amb els francesos, més i millors negocis».

Aquests documents provocaren la resposta del PP basc. Així, el seu president, Carlos Iturgaiz, demanà al president i al portaveu del PNB, Xabier Arzalluz i Joseba Egibar, respectivament, que aclarin si el seu projecte polític és igual que el d'HB, basat a «dinamitar totes les institucions». El dirigent popular manifestà que les idees recollides demostren que el seu partit ja havia anunciat i que «sempre ocorre quan es fica la guineu en el galliner».