Miquel Rosselló forma part de l’equip de les Fundacions Darder Mascaró. També és portaveu de la Plataforma per un Finançament Just per a les Illes Balears. En aquesta entrevista feta al Matinal Bon dia, d’Ona Mediterrània, analitza com està aquesta lluita.

L’any 2018 es declarava que el nou sistema de finançament autonòmic veuria la llum. El 2019 vos demanàveu «fins quan seguirem suportant aquest infrafinançament?». Considerau que continuen vigents aquestes paraules després de tres anys?

Sense cap dubte. No és que continuïn vigents, sinó que són més actuals que en aquell moment. El sistema de finançament va caducar el 2014, estàvem al 2018-19, quan s’havia promès que s’iniciaria la negociació el 2018 i va passar, i fins ara; seguim amb una perspectiva realment preocupant.

L’altre dia, el ministre de presidència va donar compte en roda de premsa de quins serien els plans de treball, i les perspectives més importants d’aquest any 2022, i no sortia la perspectiva de solucionar i acabar l’any amb un nou finançament. I això és profundament preocupant, perquè si el 2022 no es negocia aquest tema, el 2023 és un any electoral que és pràcticament impossible abordar un debat d’aquestes característiques i sent optimistes anam al 2024; hauran passat 10 anys des que va caducar el model anterior i, per tant, és una situació desesperant, sobretot per les comunitats que surten perjudicades d’aquest model.

Hem de recordar que l’executiu del PSOE amb aquest govern de coalició va declarar i assumir que no se renovaria aquest finançament autonòmic sense el consens del PP. Per tant, què n’hem d’esperar?

El model de finançament, més que amb el consens del PP, el que ha de tenir és una negociació entre comunitats autònomes. I evidentment la situació és preocupant, perquè al final si el govern aquest o qualsevol pretén abordar la solució del problema del nou finançament repartint allò que ja es reparteix entre distintes comunitats i canviant una mica allò que va a una anirà a una altra, no té solució. S’ha de canviar el model de fons i de forma, entre les quals hi cap que l’Estat espanyol ha de posar més a la bossa de repartir, perquè si no posa més no en sortirem d’aquesta.

Seguim pensant, les forces progressistes i d’esquerra de les illes, incloent el govern actual i el PSOE, i demanant un model d’ordinalitat en la distribució. El que no pot continuar és que la nostra comunitat sigui la segona a l’hora d’aportar i la desena a l’hora de rebre. No hi pot haver aquestes diferències: n’hi pot haver alguna, però en no un desequilibri tan gros; això, en estats federals com alemanya, està prohibit per llei.

Per tant, fa falta assumir el dret d’individualitat, que per ara diuen que no, i assumir que les comunitats autònomes tenguin més capacitat de cobrar impostos; la part que es cobra des de la comunitat i la part que es cobra des de l’Estat espanyol també ha de variar.

Vareu dir que després de 25 anys de demanar el REB, ja no se l’espera. Considerau que una de les claus és tenir diputats que facin pressió al Congrés espanyol?

Això és evident, es demostra cada dia. Si hi ha diputats que posen en perill la política del govern espanyol, doncs el govern està disposat a escoltar-los amb molta més atenció i predisposició, a arribar a acords, que si no tens representació i no ets decisiu.

De totes formes, jo crec que el què s’està demostrant amb aquest estancament del model de finançament és una vegada més la crisi del model d’estat que tenim: l’estat de les autonomies és un model totalment caducat que no respon en absolut a les necessitats que té la ciutadania avui en dia. No crec que ho fes abans, però en aquests moments és un model absolutament caducat.

Nosaltres tenim un model pervers de finançament i és que l’Estat descentralitza i dona les competències a les comunitats autònomes del que serien els eixos de l’estat del benestar: sanitat, educació i serveis socials; i, així i tot, manté la recaptació. És a dir, les comunitats són les que paguen i l’estat el que recapta; i això és peculiar a nivell europeu i absolutament inassumible. Hi ha d’haver molta més compensació entre allò que les comunitats estan obligades a desenvolupar per les competències que tenen, amb com recaptaran el suficient per cobrir aquestes necessitats.

Des del punt de vista, no com a actor social sinó com a ciutadà, contemples un escenari en el qual els partits polítics de país i els sindicats haurien de fer un enfocament més pedagògic a l’hora d’explicar tot l’entramat del finançament autonòmic perquè els electors puguin entendre realment la problemàtica?

Sí, sense cap dubte, fa falta més pedagogia. Per exemple, al País Valencià s’ha fet bastant més i hi ha una resposta, una crítica i una mobilització popular cada vegada que s’ha plantejat amb més potència que la que tenim aquí. És absolutament necessari que la gent entengui que el desenvolupament dels serveis públics al servei del ciutadà estan totalment vinculats a la capacitat financera de l’organisme que ha de fer aquesta feina. Tu no li pots demanar a un ajuntament que té un pressupost petit que faci una universitat o alguna cosa molt grossa, perquè això no ho podrà fer amb el finançament que té. Idò amb el finançament que tenim a les illes en aquests moments són pràcticament impossible d’assumir les competències que estem desenvolupant, sobretot sanitat, educació, etcètera.

Ens hem de demanar perquè tenim un deute de casi 10.000M d’euros. Tenim aquest deute perquè algunes coses s’han fet mal fetes i s’ha malbaratat alguna cosa, hi ha hagut alguns casos de corrupció...però això no justifica el deute. El deute està en les competències que varen venir fa anys, no es renova el sistema i cada any son deficitàries a l’hora de fer les despeses de sanitat, d’educació i de tota una sèrie de coses que estan a l’administració autonòmica, i no estem en condicions d’abordar-les. I si, a més, a això li poses a damunt les conseqüències del que ha estat la pandèmia, la crisis econòmica i la necessitat d’afrontar canvis amb el nostre model econòmic i productiu, si no fem canvis tampoc podrem seguir i avançar; aquests canvis també s’han de finançar, i han de sortir els doblers de qualque banda.

És, sense cap dubte, una roda. Si no som capaços d’afrontar a nivell ciutadà, a nivell d’institucions i a nivell de partits polítics i entitats una reivindicació forta, dura i coherent d’un finançament més just, i aconseguir avançar en aquest sentit, tota la resta són retxes dins l’aigua.

Parlant d’aquest deute acumulat, el partits de país han anat denunciant el deute de l’Estat espanyol històric per infrafinançament a les Balears. Ja puja a un valor de més de 9.000M d’euros. Fent referència al sindicat mèdic, calculava que el deute sanitari és d’aproximadament 2.800M d’euros, una xifra que afecta, com tu deies, directament la gestió de la nostra salut publica.

Aquest és el problema de fons. Ja li podem demanar el què sigui a la consellera de sanitat o al conseller que li toqui qualsevol d’aquestes matèries, que no solament ha de pagar tot el què en aquest moment hi ha, sinó que necessitam més personal i més metges, més infraestructures. Si no tenim ni per pagar allò que ja tenim ara.

Cada any incrementam aquest deute. Per tant, o hi ha un canvi radical del model de finançament, de descentralització, totalment diferent, o el què fem és ofegar-nos i tenir cada vegada un deute més alt.

Parlant de deute acumulat, tu coneixes bé l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Ells reclamen que cada any se'n van a Madrid més de 4.200M d’euros i no tornen. Vosaltres també deveu combregar d’aquests postulats.

Sí, aquest és el mateix problema de fons. Per això exigim un principi d’ordinalitat a l’hora de definir quins són els doblers que han de venir aquí. No pot ser que se’n vagi una quantitat i vengui una quantitat molt per davall. El que deia abans, es calcula que som la segona comunitat d’aportar a la caixa de les finances i la dècima a l’hora de rebre; per tant, vol dir que se’n va molt més del que entra. I, com a mínim, hi ha d’haver un principi igualitari del què entra i el què surt, no al revés. Aquest és uns dels mals, el no assumir seriosament el tema de la insularitat. Són els dos mals que fan que el nostre finançament cada any estigui pitjor.

Has esmentat també la Plataforma del País Valencià. Compartiu ideals, lluites... teniu contacte amb ells? Preparau qualque mobilització?

Aquí hem de tenir en compte que la plataforma que es va crear el 2018 va jugar un paper molt ample en donar suport a les reivindicacions que feia el govern d’aquí entorn al REB quan vàrem anar a Madrid a plantejar la necessitat de cobrir les despeses d’insularitat. Després, va continuar una plataforma menys ample, que va fer una campanya durant mesos anant a pobles i fent accions.

El problema és que la pandèmia ha afectat a tothom i, també, en aquest cas, a la Plataforma pel Finançament, i ha produït una paralització preocupant. En aquest moment, algunes de les organitzacions que formam part de la plataforma hem decidit que passarem la torxa del finançament al Fòrum de la Societat Civil, que és una organització que agrupa més d’una vintena d’organitzacions de Mallorca, que totes les que eren a la plataforma son a aquest fòrum.

Aquest fòrum està lluitant perquè s’impulsi un canvi del model econòmic i productiu a les illes. No es pot parlar d’un canvi del model en profunditat sense un canvi de finançament. Per tant, hem passat una mica la torxa a aquest fòrum, que volen parlar de la creació d’una àrea, un espai de treball dedicat al tema del finançament en el qual participarem gent que hem estat aquest temps passat a la Plataforma pel Finançament.

Per acabar, el senador Vidal va instar el Govern de l’Estat espanyol perquè es facin públiques les balances fiscals. Ho veis possible?

Jo crec que les balances fiscals s’han fet públiques en algun moment i el problema que té l’Estat espanyol és que sempre endarrereix tot el que pot. Jo crec que s’hi arribaran a fer, no els hi quedarà mes remei que dir-ho en algun moment, però no els hi surt. Hauria de ser una cosa que es fes habitual i de normal, i que sortís d'ells i no que ho haguéssim de demanar anys i anys; perquè, al final, ho aconseguim.

I, per altra banda, els dos partits de país, MÉS i El Pi, diuen que aposten per un concert econòmic com el del País Basc. Què en trobes?

Jo crec que tot el que jo he dit que pensava que s’havia de solucionar, des del punt de vista del finançament, són mesures que s’estan discutint o es discutiran i que són damunt la taula a l’hora de modificar el sistema de finançament que hi ha en aquests moments per millorar-lo, per sortir més ben parats, perquè nosaltres tinguem unes condicions millors. Però la meva opinió personal és que el tema del finançament definitivament només es solucionarà quan hi hagi sobirania fiscal. És a dir, el model de concert econòmic.