La banca espanyola haurà de destinar uns altres 30.000 milions d'euros per a provisionar crèdits al sector immobiliari i promotor sans que encara no registren incidències de pagament, segons ha informat el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

"És imprescindible que les autoritats prenguin mesures contínues per garantir la solvència i l'absència total de dubtes sobre les entitats, i això ha fet el Govern", ha recalcat el ministre, qui ha concretat que les provisions per deteriorament de valor a la cartera de crèdit promotor s'eleven del 7% contemplat al decret de febrer al 30% del total dels prop de 122.000 milions d'euros que estan al corrent de pagament.

"S'actua amb contundència i decisió sobre els actius no problemàtics del sector promotor i constructor", garantí el titular d'Economia.

En concret, s'obligarà la banca a provisionar el 52% dels 25.000 milions de préstecs destinats a finançar terra i del crèdit sense garantia real un total de 18.000 milions. També s'exigirà una cobertura d'un 29% per als 16.000 milions en promocions en curs i el 14% per a les acabades, que assoleixen un import de 61.000 milions.

Guindos explica que l'Executiu ha aprovat un reial decret que s'endinsa en les mesures de sanejament ja adoptades en la norma del passat mes de febrer, per la qual cosa considera que ara s'inicia una "segona etapa". El ministre ha valorat que l'increment a les provisions d'un 23% per a la cartera de crèdit promotor generarà uns nivells "extremadament elevats i importants".

Les entitats hauran de presentar davant el Banc d'Espanya els seus plans per complir amb les noves exigències abans de l'11 de juny, que s'afegeixen al sanejament de 54.000 milions d'euros a la cartera de crèdit problemàtic, per la qual cosa la neteja total del sector ascendirà a uns 84.000 milions d'euros. "El conjunt de les provisions cobrirà un 45% dels actius lligats al sector promotor", va sentenciar el ministre.

De Guindos va aclarir que aquestes provisions s'hauran de realitzar a càrrec dels beneficis de les entitats, per la qual cosa va assumir que sortiran dels "comptes de pèrdues i guanys".

Fusions d'entitats

Les entitats que després d'aquest sanejament presentin dèficit de recursos propis o de capital es capitalitzaran a través d'inversors privats o, en el seu defecte, podran sol·licitar al FROB la subscripció de bons convertibles contingents en accions, els anomenats 'cocos'. A més, el ministre elevà al pròxim 30 de juny el termini per presentar plans d'integració.

"En el cas d'acudir al FROB, no es tracta de cap tipus d'ajuda o subvenció pública", ha assegurat De Guindos, per a després concretar que els interessos d'aquests bons convertibles seran del 10%. "Més del doble del que paga el Tresor per un deute del mateix tipus (cinc anys). Això suposa una xarxa de seguretat per al contribuent", va afegir.

Per això, el ministre d'Economia limita a 15.000 milions d'euros de diners públics l'eventual cost del sanejament financer. En aquest sentit, indicà que en principi l'eventual suport públic al sector bancari no costarà diners als contribuents, perquè el que es fa és posar a disposició de les entitats uns recursos que han de ser reemborsats i que duen aparellada una remuneració per a l'Estat.

El ministre va argumentar aquesta segona reforma del sistema financer en l'intent de fer fluir el crèdit i perquè s'estimuli la venda d'habitatges a "preus reduïts". I va defensar que la transparència ha de ser "absoluta" i sense el "dubte més mínim", perquè si no la recuperació econòmica serà "difícil".