algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
19°

L'economia s'ha contret un 4,2%

La taxa interanual del PIB suposa el pitjor registre en un trimestre des de 1970, quan l'INE va començar a fer les estadístiques de Comptabilitat Nacional.

L'economia espanyola s'ha contret un 4,2% en taxa interanual en el segon trimestre de l'any i un 1,1% en taxa intertrimestral, superant en els dos casos en un dècima del que havia avançat l'INE el passat 14 d'agost, segons ha confirmat avui l'esmentat organisme.

Així, la taxa interanual suposa el pitjor registre en un trimestre des de 1970, quan l'INE va començar a fer les estadístiques de Comptabilitat Nacional.

El fort retrocés interanual del Producte Interior Brut s'ha degut a la caiguda en 7,3 punts de la demanda interna -consum i inversió-, que no ha pogut compensar-se amb l'aportació positiva del sector exterior, que ha estat de 3,1 punts.

Entre abril i juny el consum de les llars, que porta retrocedint quatre trimestres, ha accentuat la seva caiguda fins al 5,9%, degut segons l'INE al fort descens de l'ocupació, el que provoca un descens en el nivell d'ingressos de les famílies.

L'INE destaca que encara que els indicadors de seguiment de la despesa de les llars continuen mostrant taxes altes de decreixement s'observa que "alguns d'ells repunten" en aquest trimestre, com és el cas de les vendes d'automòbils i l'índex de comerç al detall, en sintonia amb una percepció menys negativa de l'economia per part de les famílies.

Quant a la inversió, que porta cinc trimestres de caigudes, ha retrocedit un 17% respecte al mateix període de l'any anterior.

L'escassa demanda de béns d'equip, deguda al pols feble de la producció industrial o de la importació d'aquests materials, fa que aquest apartat de la inversió sigui el pitjor aturat, amb una caiguda del 28,9%.

En menor mesura cau la inversió en construcció, amb una baixada del 12%, en un trimestre en què l'obra en infraestructures va créixer l'1,2% encara que la inversió en habitatge va caure el 25,5%.

Quant al consum públic, el de les diverses administracions, va augmentar el 5,1%, 1,3 punts menys que en el primer trimestre, a causa del menor ritme d'avenç de les compres de béns i serveis, parcialment compensat per l'augment de la remuneració dels assalariats públics.

En l'anàlisi de la demanda externa, que va aportar 3,1 punts al creixement, l'INE recorda que tant les importacions com les exportacions han decrescut encara que en menor mesura que en el primer trimestre.

Així, les exportacions han desaccelerat un poc la seva caiguda en baixar el 15,7% (davant el 17,6% del primer trimestre), a causa de la millor evolució de la demanda interna als països a què més ven Espanya els seus productes, especialment la Unió Europea.

Mentre, les importacions es van contreure el 22,3%, sis dècimes menys que en el primer trimestre.

En ambdós casos s'aprecien millores al comerç exterior de béns i serveis.

Pel costat de l'oferta, l'activitat ha continuat caient a tots els sectors, excepte en els serveis de no mercat, que van pujar el 3,2%.

Indústria registra la major caiguda, amb un retrocés en la seva activitat del 18,1% seguida del sector energètic, que va caure el 9,7%, la construcció (-6%), els serveis de mercat (-2,3%) i l'agricultura i pesca (-1%).

La major caiguda de l'ocupació la va continuar registrant la construcció, amb un retrocés del 25,3%, seguida de les branques industrials i energètiques, on els llocs de treball es van reduir el 12,3%.

La productivitat ha augmentat en el segon trimestre el 3,2%, una dècima menys que en el primer.

Malgrat les males dades registrades, l'INE recorda en la seva nota que altres països han registrat caigudes interanuals majors que l'espanyola.

És el cas d'Alemanya, que encara que en termes intertrimestrals va començar a créixer, va registrar una caiguda interanual del 5,9%, superior en vuit dècimes a la del primer trimestre. L'economia italiana va caure el 6%. L'economia portuguesa va retrocedir el 3,7% i la francesa el 2,6%.

Igual com a Espanya, entre abril i juny altres països van mostrar una caiguda interanual més intensa que en el primer trimestre, com és el cas d'Holanda (5,1%), Àustria (4,4%) o el Regne Unit (5,6%).

El PIB del conjunt de la Unió Europea va decréixer un 4,8% en l'últim trimestre, una dècima més que en el trimestre previ, i en el cas de la zona de l'euro el PIB repuntó tres desenes fins a situar-se en el -4,6%.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jajajaja, fa mes de 13 anys
A mí también me la sopla, soy rico, hablo español y voto al PSOE.
Valoració:0menosmas
Per surrealista, fa mes de 13 anys
Tot i la seva peculiar ortografia (que tenc la impressió que està feta a posta) trob que sovint Estudiantet facilita una quantitat d'informació realment sorprenent, que no sol estar a l'abast de qualsevol estudiantet o ciutadanet, però l'opinió que ha expressat en relació amb aquesta notícia trob que és absolutament surrealista.
Valoració:2menosmas
Per jahoveureu, fa mes de 13 anys
5.000.000 d'aturats
8.000.000 d'immigrants

AIXÒ ES UNA BOGUERIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Valoració:1menosmas
Per jahoveureu, fa mes de 13 anys
Lo pitjor esta per arribar... aquest hivern haurem de sortir al carrer armats amb kalaishnikovs.
Valoració:1menosmas
Per Realista, fa mes de 13 anys
Si sumem a la caiguda del PIB el que els immigrants envien als seus països i no gasten aquí i també sumem els serveis gratuïts que tenen i no generen els números surten que te cagues.

Gràcies PP i PSOE, ens heu hipotecat el futur.
Valoració:-1menosmas
Per Estudiantet, fa mes de 13 anys
Cada emigrant necessita 585.000.000.000 joules, o sigui uns 20.000 kilos de carbon-hulla.
Hi ha 7.000.000 de emigrants.

Lo que se dona a uns se ha de llevar a altres (intercanvi de energia de dos sistemas).
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente