Avui és el Dia de la mare. Una festivitat de nova creació i més aviat vinculada a la societat del consumisme. Els anuncis publicitaris inserits a la premsa i la televisió de les darreres setmanes així ho demostren. Rams de roses, perfums, electrodomèstics i fins i tot una vaixella nova. No debades, és força conegut que a les dones els encanta cuinar. Hobby només superat per la passió, innata, per netejar la casa.

Tant és així que aquesta festivitat s’ha convertit, darrerament, en un crit per la conciliació laboral i familiar. I és que el moviment feminista demana, d’una manera vehement, un canvi en les relacions laborals que permeti harmonitzar les tasques laborals amb la vida familiar.

Una permuta de paradigma, idò: passar del Dia de la mare a una igualtat, efectiva, cada dia de l’any. Marisa Soleto, directora de la Fundación Mujeres, explica possibles mesures que les empreses privades poden assumir.

"Allò més important és l’adaptació de l’horari de feina a les nostres necessitats", comença Soleto. "Per exemple, una de les mesures més comunes és la de flexibilitzar l’horari d’entrada i sortida de la feina".

Posem per cas que els fills i filles d’una persona entren a l’escola a les 8.30 hores del matí. Aleshores, el progenitor podrà començar la jornada a les 9.00 hores i així dur ell mateix els infants a classe. Un cas igual també seria aplicable a la sortida del treball/escola. El problema d’aquesta mesura és que no totes les empreses es poden permetre aquesta llicència.

Una segona mesura és "el dret a negociar l’horari de feina diari". De fet, Soleto assegura que les treballadores han de poder decidir si volen fer jornada intensiva o xapada.

Ara bé, un factor a tenir en compte és l’eficàcia real de les hores treballades. Sobretot en un estat com l’espanyol, que encapçala el rànquing de menor productivitat a jornada laboral més estensa. Una situació que es coneix per "presentisme": passar moltes més hores a l’oficina de les estipulades en el conveni.

"I per combatre’l proposam l’estratègia de llums tancats", o sigui, que si una empresa té horari de 9 a 18 hores, quan arriba l’hora final es tanquin els llums. "Sol ser metafòricament, però hi ha entitats que els apaguen literalment!", explica, divertida, Marisa Soleto.

Un altre sistema per combatre l’allargament de la jornada és controlar "les reunions", O "reunionitis". "No pot ésser que siguin més llargues d’allò que toca i, alhora, augmentin les hores de feina".

La seva proposta és preestablir els continguts i la durada de la reunió. "I que sempre es convoqui per fer-les els matins o enmig de la jornada, però mai al final del dia!". Segons Soleto, si la jornada acaba a les 15 hores i es preveu que durarà dues hores, "no es pot convocar per a les 14 hores", si no, sempre perdem els treballadors!", conclou.

Altres sistemes de gestió del temps són la Jornada 4/10. Això vol dir que l’assalariat treballa quatre dies a la setmana, però augmentant les hores diàries a 10. Això sí, els divendres són festius! Tot i que no queda clar que sigui la millor mesura de conciliació, sí que ho pot ser en circumstàncies particulars.

Un l’altre és el Model 9/9, que consisteix a fer nou hores diàries, però amb un festiu més cada dues setmanes (el 10è dia).