algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

“Assumeixo aquest risc perquè se'n parli, i molt”

Enric Duran és a la presó per estafa i falsedat documental des de dijous passat. Conscient d'aquesta possibilitat, fa uns mesos deia que la intenció del seu “robatori” era obrir el debat de la lluita anticapitalista

"Quan vaig començar la meva acció, ho vaig fer perquè comptava amb el risc que podria anar a la presó, i ara que sé l’impacte que ha tingut l’acció, puc estar-ne més segur. Estic disposat a assumir aquest risc si serveix per augmentar les mobilitzacions". Són paraules d’Enric Duran, el jove que demanà 492.000 euros en 68 préstecs a 39 entitats bancàries diferents avalat per factures i nòmines que ell mateix es fabricà, en una entrevista que concedí l’octubre passat a aquest diari. Havia transcorregut poc més d’un mes des que s’amagà fins que féu pública la seva acció.

Des de dijous, Duran és a la presó Model de Barcelona retès sense fiança per risc de fuga, imputat pels delictes d’estafa continuada i falsedat documental.

El mes de setembre, després de comunicar que no pensava tornar aquells doblers, sinó reinvertir-los en organitzacions socials, fugí i deixà la revista Crisi, en què denunciava el funcionament del sistema financer i la creació artificial dels diners. Segur que el seu "robatori" responia a criteris de justícia social. Deia: "Pens que la possibilitat que jo vagi a la presó deu fer més por als estaments de poder que no pas a mi mateix".

Alguna cosa pareguda degueren pensar les entitats, perquè gairebé no s’han mogut per recuperar els seus doblers. És dur acceptar que amb folis i tisores una persona amb una mica d’enginy pot "pegar un pal" a les entranyes del sistema financer.

Segons Àlex Solà, advocat de Duran, el jutge instructor ha obert la investigació arran de la querella interposada per diverses de les entitats estafades. A més, Duran ha rebut citacions civils, ja que alguns bancs han emprès accions per aquesta via. Tot i això, la idea de l’activista és "no fer una defensa civil, sinó comprovar que la quantitat reclamada és la que es deu", segons explicà Solà dijous mateix.

Amb la seva acció de desobediència civil, l’objectiu de Duran era que el debat sobre les alternatives al capitalisme s’obri al gruix de la societat, com ja féu a final dels anys vuitanta el moviment insubmís que rebutjava el servei militar i que, de fet, aconseguí abolir.

"Si assumeixo aquest risc és perquè se’n parli, i molt (…) M’importa que la meva tornada serveixi sobretot per fer visibles les lluites dels moviments socials, més ara, en un context tan important com el de la crisi actual", explicava a aquest diari.

I al Crisi avisava: "Si algun dia sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. No negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute".

El que és evident és que Enric Duran ni estava, ni està sol. El cap de setmana passat es reuní a Perpinyà amb 50 persones més per tancar els darrers detalls del diari que es distribuí dimarts. Més de 500 persones col·laboraren repartint Crisi. Aquesta quantitat hauria pogut doblar-se en la difusió de Podem! a tot l’Estat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.