algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
23°

“No venen la sogra perquè

Cada dia més gent pren l'opció “segona mà”. Les botigues que es dediquen a la compravenda d'articles usats han augmentat de clients des que la crisi econòmica començà a ser evident. Els prejudicis, però, fan callar la realitat: les coses gastades són de gent pobra i, per tant, inútils i de mala qualitat

Ja ho diu la màxima econòmica: "temps de crisi, temps d’oportunitat". És així com de cada vegada més gent d’aquella que en deim normal, lluny de comprar, ven. Es tracta de remenar per racons, armaris i baguls. Quants de trastos tenim a casa que hem deixat d’utilitzar o no hem gastat mai? Joies, electrodomèstics, mobles, juguetes... Qualsevol cosa pot trobar comprador.

D’ençà que les dificultats econòmiques arribaren, a les tendes especialitzades en la compravenda d’objectes usats hi ha més moviment. I és que no va malament treure’s uns doblers extra. Però no gaire gent està disposada a confessar-ho. Encara hi ha el prejudici que les coses de segona mà són per a gent que no té recursos econòmics i que, a més a més, els articles no serveixen o són de mala qualitat. Un tabú que a moltes ciutats europees ja ha quedat superat.

Coes a les portes

Són les quatre i vint-i-cinc d’un bon dimecres laborable i el cap de cantó entre Ricardo General Ortega i Avingudes ja bull. Una dotzena de persones espera a les portes de La Gran Oportunidad, que encara no ha obert per oferir-hi els seus "tresors". La coa augmenta en qüestió de segons. Una colla d’amics que du mòbils que ja han "passat de moda", un home encorbatat que mira nerviós el seu voltant, una parella jove que carrega dues bosses grosses...

"Ara em toca a mi", reclama María José només entrar al petit establiment, amb càmeres de seguretat. Ve des de la Part Forana a "fer compres a Ciutat" amb la seva filla de 10 anys i han aprofitat el viatge, diu. Just ella accedeix a explicar que li han donat "just" 269 euros per "un cordó d’or exagerat, d’aquells horrorosos amb una medalla marinera". Diu que el seu fill adolescent vol un monopatí que val "més de 100 euros" i que aprofitarà per comprar-se’l amb aquells doblers. "És perquè no el vol i ocupa espai, eh? No, estam tan necessitats que...", acaba matisant.

A la coa, Luis intenta vendre un portàtil marca Toshiba per 200 euros. Assegura que ja n’hi han "regalat" tres com aquest. Tanmateix, la caixa on el du no sembla d’aquell ordinador, que a més no té bateria, ni cable per endollar-lo, i els qui esperen ho rebutgen. També ho fa Xisco García, responsable de compres de la botiga.

"La gent ho intenta vendre tot... i no venen la sogra perquè no en compram!", riu Xisco darrere d’aquesta ocurrència. Després intenta centrar-se i explica que no compren res "romput, ni brut, ni en mal estat. No som un mercadet ple de trastos inservibles. Cada dia passam controls policials que certifiquen que la mercaderia no és robada", puntualitza. Entre 50 i 60 persones passen diàriament per l’establiment a vendre "coses que no volen o destorben". Tenen dues tendes més i des de la primavera han notat que la clientela ha augmentat.

Hi ha de tot: els habituals i els que passen per tafanejar o per escoltar una oferta i repensar-s’ho. "El preu que els oferesc mai no els sembla suficient, és l’estira i arronsa diari, no sé si és que la gent ja ve emprenyada de ca seva perquè no arriben a final de mes, però al final sempre ho paguen amb mi", diu Xisco, qui explica resignat, "els faig una oferta, si no els agrada, parteixen. Funciona així".

Cash Converters, un gegant del negoci que té 40 botigues disseminades per l’Estat espanyol i dues més a Lisboa, desembarcà a Palma fa quasi 12 anys i és el seu principal competidor. El seu gerent, David Estada, també reconeix que el seu volum de negocis ha crescut a causa de la crisi econòmica i per "una campanya de publicitat a televisió i internet que hem fet en el moment adequat". "A nosaltres la publicitat no ens ha fet falta", diu Xisco. "L’altre dia vingué una senyora. Deia que vivia a quatre carrers d’aquí i que no ens havia vist mai. Pots pensar... 11 anys al mateix indret i ens ha vingut a trobar ara, quina casualitat!", torna a explicar rialler. Potser durant aquesta tardor molta més gent s’animi, ateses les circumstàncies, i la vergonya d’haver d’explicar-ho sigui la que quedi reclosa als calaixos.

Fins i tot lesdents d’or

L’or és una de les coses que, per tradició ben arrelada i pel valor que se’n pot treure, més es ven i es compra a les cases de segona mà. Però d’aquí a vendre les dents que el dentista t’ha folrat amb el metall preciós... Doncs sí, també es compren. Evidentment, perquè també hi ha qui les ven. L’or, però, es compra a pes i es paga, diuen, "molt bé", en funció dels quirats. Tot tipus de joies, els videojocs i la tecnologia en general liderent el rànquing tant de compres com de vendes.

"Hi ha gent que col·lecciona rellotges, com qui col·leciona segells, i hi ve quasi cada dia. De fet, hi ha gent que col·lecciona de tot", diu David Estada, de Cash Converters. Què és allò més estrany que ha comprat? S’ho pensa una estona i diu "una zodiac, una moto d’aigua, un parapent, un paracaigudes... de tot, ja no em sorprèn res". "Fins i tot venem coses d’altres països que encara no es comercialitzen a l’Estat espanyol", comenta.

I és que en qüestió de tecnologia, s’ha d’estar "a la moda". Per això, els mòbils de darrera generació, pantalles de plasma, videojocs, PDA, ordinadors i d’altres aparells electrònics copen l’espai d’aquests tipus de botigues. "Nosaltres venem de tot, menys roba, mobles i electrodomèstics grans", explica David. "Un pic volien vendre’ns un volant de cotxe. I què faig jo amb això?, vaig demanar a l’al·lot, i aquell va partir molt emprenyat. Au, idò...", diu Xisco, de La Gran Oportunidad. És evident. El seu lloc de feina els assorteix cada dia d’un bon grapat d’anècdotes. Xisco fins i tot confessa que voldria escriure un llibre recollint-les. Per això, calla i no n’explica més.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 13 anys
Ja veig que, posant-la com a títol, heu ressaltat sa frase més sexista de sa notícia. M'agradaria sebre si ho feis perquè ho trobau graciós o si, esperonejats per sa carta que em publicàreu dia 10 de setembre (gràcies per sa publicació, de totes maneres), ho feis per a ressaltar fins a quin punt es sexisme domina es llenguatge col·loquial. M'agradaria que fos per això darrer però em tem que és per allò primer
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente