La caiguda de les borses mundials després de l’atemptat contra les Torres Bessones suposà una catàstrofe econòmica. Aquests dies, els mercats estan revivint un nou "dilluns negre" i sofreixen un pànic semblant al que es registrà després de l’11 de setembre de 2001.

Dilluns passat, la fallida de Lehman Brothers, banc amb una tradició de 158 anys, i la venda de Merrill Lynch al Bank of America per evitar un desenllaç similar van sacsejar les borses de tot el globus, atordides des de fa setmanes per la crisi creditícia als EUA.

La resposta de les grans institucions que vetlen per la nostra economia fou immediata: la injecció de doblers. A les operacions iniciades pel Banc Central Europeu en la mateixa jornada negra, s’hi sumaren ahir les iniciatives de la Reserva Federal i del Banc d’Anglaterra, que ja havien anunciat que valorarien aquesta possibilitat.

Ahir, l’entitat que dirigeix Jean- Claude Trichet decidí donar una nova empenta al mercat amb 70.000 milions d’euros (99.400 milions de dòlars), amb la qual cosa supera per 700 milions la suma posada a disposició del mercat el 12 de setembre de 2001, després dels atemptats de Nova York.

La injecció al mercat interbancari té un tipus d’interès mínim del 4,32 per cent.

Segons informava la institució, en la seva subhasta de caràcter extraordinari van participar 56 bancs comercials de la zona de euro, que van demanar 102.480 milions d’euros (145.521 milions de dòlars), 12.210 milions d’euros (17.338 milions de dòlars) més que els sol·licitats dilluns.

Per la seva banda, la Reserva Federal s’afegí a la iniciativa i va injectar ahir 70.000 milions de dòlars més en el sistema financer dels Estats Units. La FED arribà a aquesta quantitat mitjançant acords de recompra de deute, tal com va fer dilluns.

Aquestes són també les majors intervencions de la Reserva en aliment dels mercats financers des dels esforços d’estabilització que van seguir els atacs terroristes comesos als EUA el mes de setembre de 2001.

També el Banc d’Anglaterra volgué particpar en aquesta solució única i adjudicà ahir 20.000 milions de lliures (25.158 milions d’euros) en una subhasta de liquiditat a un termini de dos dies.

Pel que fa als tipus d’interès, la institució que dirigeix Ben Bernake acordà ahir mantenir-los en el 2%, de manera que es mantenen en el seu nivell més baix des de novembre de 2004.

No va atendre, per tant, els clamors dels mercats financers i va mantenir sense canvis la seva política monetària, que té el tipus d’interès de referència als Estats Units en el 2 per cent des de final d’abril.

Els analistes han culpat d’aquesta explosió borsària els excessos financers dels darrers anys, i les opinions es divideixen entre els qui creuen que l’economia mundial està en caiguda lliure i els que opinen que està preparant-se l’escenari de la recuperació.

Sigui com sigui, és clar que malgrat que molts d’aquests termes ens sonen a xinès a la majoria dels mortals, els efectes a les nostres butxaques es notaran.

Només l’Ibex es manté el segon dia de turbulències

El terratrèmol que ahir assolà Wall Street i les principals borses europees provocà ahir noves rèpliques, encara que de menor intensitat, als parquets de tot el globus, on els inversors miraven amb temor la companyia d’assegurances AIG com a pròxima víctima de la crisi creditícia. Davant d’aquest panorama, el mercat espanyol tornà a obrir a la baixa d’acord amb la resta de places del vell continent. Tot i així moderà els números vermells del 4,5% registrats el nou dilluns negre fins a caure al migdia per sota de l’1% i tancar en positiu, amb una lleugera pujada del 0,11 per cent.

Les injeccions de capital anunciades pels principals bancs centrals tingueren el seu efecte en el parquet madrileny que, no obstant això, continua per sota dels 11.000 punts, en nivells de fa dos anys.

Tanmateix, a Europa no notaren el mateix efecte, ja que les borses més importants tancaren a la baixa: Londres (-3,43%), Frankfurt (-3,43%), París (1,36%). Els mercats europeus reberen en la sessió de l’horabaixa els impulsos negatius per l’obertura a la baixa de Wall Street i seguiren la línia de les borses asiàtiques, on l’índex Nikkei de Tòquio caiguè un 5 per cent al tancament.

En el cas espanyol, els majors repunts de la sessió van correspondre al sector de la banca, amb Banesto al capdavant dels ascensos (+7,58%), seguit del Banc Popular (+5,46%), Banc Sabadell (+1,88%), Bankinter (+0,71%), Santander (+0,19%) i BBVA (+0,09%). Entre les pujades també es van situar Indra, amb un 4,61%, i Telefónica, amb un 0,18%. Iberia, per la seva part, acabà plana, mentre que els majors retalls foren per a Sacyr Vallehermoso (-5,43%), Gas Natural (-4,83%), Abengoa (-4,55%) i Endesa (-4,14%).

De moment, els inversors estan atents a la Reserva Federal dels Estats Units, que es reuneix per analitzar una possible modificació dels tipus d’interès enmig de fortes turbulències en el sistema financer, la qual cosa ha disparat les apostes que hi pugui haver un retall en el preu dels doblers.

El barril Brent cau fins als 89 dòlars, el preu de fa 7 mesos

El preu del petroli continuà ahir el seu descens en el mercat de valors després de les fortes pujades viscudes durant els set primers mesos de l’any, amb el qual situà tant el barril Brent com la Texas al nivell del passat 8 de febrer. El barril de cru Brent, de referència a Europa, obrí la sessió a 91,57 dòlars i el seu preu fluctuà entre els 92,13 i els 88,99 dòlars. Al tancament d’aquesta edició es cotitzava a 89,93 dòlars.

Per la seva part, el barril de petroli Texas, de referència als Estats Units, sofrí en la sessió un descens de gairebé quatre dòlars. Després d’obrir la sessió a 94,23 dòlars, el petroli nord-americà cotitzà entre els 94,32 i 90,55 dòlars, i a les 17.51 hores se situà a 92,02 dòlars.

Paral·lelament, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) retallà ahir el seu pronòstic de creixement de la demanda mundial de cru el 2008 per sisena vegada enguany, la qual cosa significaria un nou senyal que la desacceleració de l’economia erosiona el consum de combustibles.

"La desacceleració econòmica s’està estenenent més enllà dels Estats Units, a Europa i Japó, amb risc de contagi a altres regions", assegurà l’OPEP en un comunicat. Així, la demanda de petroli augmentarà en 880.000 barrils per dia, 120.000 barrils menys que la previsió anterior, assegurà la OPEP en el seu informe mensual del mercat petrolier per al setembre.

Tranquil·litat per l’euro

D’altra banda, la moneda comuna europea visqué una jornada tranquil·la enmig de les males notícies provinents dels mercats financers. L’euro obrí a 1,4261 dòlars, després de la qual cosa es mogué durant la sessió entre els 1,4283 i 1,4110 dòlars, per situar-se al tancament a 1,4155 dòlars.